FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, topar, especialment d'una manera violenta. El cotxe va anar a xocar contra un arbre. Xocar dos vehicles, dues boles. Venir de nou, sorprendre vivament com a cosa inesperada. Em xoca que ell, sabent que ella és aquí, no comparegui. Fer gràcia pels seus acudits, les seves [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, venir-se a posar entre cames (d'algú) impedint-li o dificultant-li la marxa. Aquests buscalls al mig del carrer entrebanquen els vianants: tots hi ensopeguen. Mil obstacles havien vingut a entrebancar la realització d'aquesta empresa. Algú, topar, trobar-se amb quelcom que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Circumdar (quelcom) amb una argolla. Arreplegar, atrapar. A veure si l'argollo a col·laborar. Un canó o una canonada qualsevol, deixar passar (un líquid). Un carro, enganxar-se per les rodes a un altre, en topar lateralment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Automòbil 2. autos de xoc Atracció de fira consistent en una pista per on circulen autos elèctrics petits i fàcilment maniobrables que poden topar entre ells sense malmetre's gràcies a unes bandes de goma o cautxú que els protegeixen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retopada. de retop Venint de topar. La pedra el va ferir de retop. Va ésser llançat contra la paret i de retop contra un arbre. de retop Indirectament. Això perjudicarà el meu soci i de retop a mi. no tenir retop una cosa Ésser irrebatible. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part, element d'una cosa que la fa topar amb una altra. Sortint d'un vagó o carruatge, generalment proveït d'una molla, per on se'l fa topar amb un altre. El topall d'un vagó de tren. Dispositiu semblant al topall dels vagons i de les locomotores, muntat formant parell amb un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop, especialment el que una bola dona a una altra amb què ve a topar, en certs jocs, com el billar o el joc de trucs, o bé el que es dona a una porta amb l'argolla o picaporta, amb els nusos dels dits, etc. Bola de fusta, de vori, per a jugar al billar, a bitlles, etc. Bola de fusta que [...]