FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar-se el barret. Llevar obstacles. Llevar escrúpols. Llevar un càrrec. Llevar l'honra a algú. Fer pujar a bord (l'àncora o el ruixó) amb què estava fondejada la nau. llevar l'àncora [o llevar àncores] Un vaixell, anar-se'n, partir. Recollir (un ormeig de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, folíols obovats i flors blanques o una mica grogoses o rosades, reflexes un cop marcides, en glomèrul globós, que es fa a les vores de camins i als ermots de les terres mediterrànies (Trifolium nigrescens). trèvol bord Trevolet. trèvol campestre Planta de la família de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
banya de cabra Planta de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors grogues i fruits en llegums corbats, llargs i estrets, reunits en grups de dos a cinc, freqüent a la regió mediterrània (Lotus ornithopodiodes). banya de cérvol Morritort bord [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
iridàcies, rizomatós, de fulles ensiformes i dístiques i flors d'un blau violaci, amb tres pètals erectes i tres tombats cap avall, d'origen incert, cultivat com a ornamental i en alguns llocs naturalitzat (Iris germanica). lliri bord Lliri pudent. lliri bord Vicaris. lliri d'aigua [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
doctrina d'una religió. La Bíblia i l'Alcorà són llibres sants. Registre 1 1 . Un llibre d'adreces, de despeses. El llibre de bord. llibre blanc Recull exhaustiu d'informació relativa a una matèria d'àmbit general, publicat per una institució o un govern. Llibre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, disposades en panícula força densa, pròpia de les terres molt pasturades i calcigades (Poa bulbosa). pèl de ca Margall bord. pèl de ca Pèl de bou b). pèl de farigola Cabells d'àngel. pèl de gos Pèl caní. pèl de guilla Planta de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, i amb el tàlem en forma d'urna molt tancada que esdevé un fruit col·lectiu, el cinorròdon. roser bord [o roser boscà] Roser silvestre. roser caní Roser silvestre, caducifoli, tot ell glabre o gairebé, que sol fer grelles robustes i arquejades, de flors [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
brots groguencs, fulles pèndules, llargues i flexibles, disposades en grups de cinc, i pinyes grosses i cilíndriques, originari de l'Himàlaia i de vegades plantat com a ornamental o com a arbre fuster (Pinus wallichiana). pi bo Pi pinyer. pi bord Pi blanc. pi campaner Pi pinyer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
força densa, blanca, tota eriçada de setes plomoses, originària de l'Àfrica oriental, que es fa als ermots i a les vores dels camins de les contrades mediterrànies (Pennisetum villosum). cua de rata Pelós 2 2. cua de rata Margall bord. cua de rata Planta de la [...]
