FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer créixer en alt més que en ample la capçada (d'un arbre). En les naus llatines, passar l'antena d'una banda a l'altra per la cara de proa de l'arbre en virar de bord. Hissar una vela de tallant fins al cim del pal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. hortense). julivert bord [o julivert de muntanya] Etusa . julivert bord [o julivert de muntanya] Pastanaga borda. julivert d'isard Herba de la família de les umbel·líferes, d'arrel llarga i gruixuda, fulles en roseta basal, molt dividides, tija robusta i flors d'un blanc verdós [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brot tendre comestible de l'esparreguera poc o molt gruixut i amb fulles incipients. espàrrec bord Frare 7 1, 7 2 i 7 3. espàrrec de favera Frare de les faveres. Peça metàl·lica, llarga i cilíndrica, amb rosca a tots dos extrems, que s'empra com a element d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels serrànids, de cos robust i boca molt grossa, de fins a 1 metre de llargada i 60 quilos de pes, de color bru rogenc amb taques disperses més clares, molt sedentari, de carn molt apreciada (Epinephelus guaza). anfós bord [o anfós jueu] Peix de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Àsia i cultivada per aprofitar-ne les fulles, de propietats purgants. senet bord Coronil·la glauca. senet bord Coronil·la boscana. senet de pagesos Lloreret. senet de pagesos Tintorell. senet de pobre Planta herbàcia de la família de les globulariàcies, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre la virtut, fer tornar com bord. Una actitud que rebordoneix els nostres sentiments. Perdre la pròpia virtut, la bondat originària. La gent s'ha rebordonit. Una planta, restar com aturada en el seu desenvolupament, esquifida. Els ceps d'aquesta vinya es rebordoneixen. Un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavell bord de flors petites rosades, propi de les àrees seques de la península Ibèrica (Dianthus hispanicus). clavellet de Sant Isidre Clavell de fulles molt estretes i flors blanques o d'un rosa brillant, amb els pètals profundament dividits, originari de les muntanyes de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
principi embolicat per un vel universal blanc que, en obrir-se, resta a la base formant la volva i deixa veure el barret convex i ataronjat, i les làmines, l'anell i la cama de color groc, que es fa a les suredes i als alzinars (Amanita caesarea). reig blanc Farinera. reig bord Bolet de l'ordre [...]
