Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
Els sintagmes nominals amb article definit es poden utilitzar amb valor exclamatiu o interrogatiu en alguns contextos. Es poden trobar aquestes construccions en exclamatives directes o indirectes, o en subordinades que depenen de verbs interrogatius. Per exemple:
La sort que té de tenir-te al seu [...]
Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de [...]
La locució conjuntiva en cas que, que serveix per introduir una condició, presenta la variant amb article:
en el cas que. Així, amb aquest sentit es poden fer servir totes dues formes. Per exemple:
En cas que vingui, fes-lo passar a la sala d'espera.
En el cas que no presenti el treball, caldrà [...]
Les oracions relatives són oracions subordinades que estan introduïdes per un relatiu, que sol ser un pronom (que, qui, què, el qual) o un adverbi (on, quan, com). Per exemple:
La noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (que vaig veure ahir és l'oració de relatiu).
Estudia a la mateixa ciutat [...]
A partir dels verbs lliurar i entregar, es poden formar per derivació els adjectius lliurable i entregable, per mitjà de l'adjunció del sufix -ble, que indica que es pot fer l'acció que designa el verb. Aquests adjectius, doncs, estan ben formats i es poden fer servir amb el significat 'que es pot [...]
L'expressió de pressa, que significa ràpidament, s'escriu separadament. En canvi, no és adequada la forma depressa. Així doncs, en lloc d'escriure:
Veniu, depressa, que us mullareu!
Trobo que van massa depressa
cal escriure:
Veniu, de pressa, que us mullareu!
Trobo que van massa de pressa.
[...]
Els adjectius acabats en -anual volen dir 'que té lloc x vegades l'any', mentre que els acabats en -ennal volen dir 'que dura x anys' o 'que té lloc cada x anys'.
Al diccionari normatiu trobem, per exemple, plurianual i pluriennal, i bianual i biennal, amb els significats següents [...]
L'adverbi fins té el mateix significat que la locució d'inclusió fins i tot. Per exemple:
Feia tan bona cara que fins els veïns van saber que estava embarassada.
Estava tan convençut que el regal era per a ell que fins el va obrir.
Es va ofendre tant que fins va marxar sense dir res.
Com es pot [...]
Hi ha dos topònims que estan relacionats i que sovint es confonen: Algèria, que és l'estat africà, i Alger, que n'és la capital.
El gentilici d'Algèria és algerià, algeriana. El gentilici d'Alger és algerí, algerina.
[...]
