FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar (sobre una cosa pensada) considerant-la detingudament, aprofundint-la. Reflexiona-ho bé i veuràs que no ho has de fer. Cal reflexionar-ho molt abans de decidir-se a fer-ho. Has parlat sense reflexionar. He trobat aquesta solució després de reflexionar llargament sobre el [...]
A l'hora de traduir l'expressió en su defecto, segons el context, es pot optar per alguna de les expressions següents: si no n'hi ha, quan no se'n tingui, si de cas hi manca, si hi manca, si no hi és o si no és possible. Cal tenir en compte que l'expressió en el seu defecte no és vàlida. Així, es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No conegut. Ell era allí una persona incògnita. Se li va presentar un incògnit. d'incògnit No volent fer-se conèixer, defugint d'ésser tractat com li correspon. El rei viatjava d'incògnit. En mat., quantitat inconeguda que cal determinar en un problema, una [...]
Hi ha verbs de la segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no la té. Per exemple [...]
paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir la mesura d'un desig o d'una necessitat (d'algú). Si és això sol el que desitja, ja el podem satisfer. Ja estic satisfet: no em cal menjar més. Fer content (algú) acomplint allò que desitja o espera. Jo estaré ben satisfet, jo em donaré per ben [...]
L'adjectiu que té com a significat 'que tendeix a dissuadir' és dissuasiu, dissuasiva, i no dissuasori, dissuasòria. Així, cal dir:
El centre va aplicar mesures dissuasives.
Després d'un càstig dissuasiu, el noi no ho va tornar a intentar.
[...]
El verb que cal fer servir per fer referència a dos cossos que topen és col·lidir o bé topar.
En català, no s'accepta la forma verbal col·lisionar.
[...]