v intr 1 [saltar] saltar, botar, botre. 2 fig i fam [enfadarse] bullir. Brincar de indignación, bullir d'indignació. 3 fig [de alegría] saltar, botar. Brincar de alegría, saltar d'alegria. 4 estar alguien que brinca [excitado] estar algú que bufa (o fora de si). 5 estar alguien que brinca [...]
v tr 1 p fr [quitar gusto a la comida] disgustar. 2 disgustar, desagradar, desplaure. Su conducta me disgusta muchísimo, la seva conducta em disgusta d'allò més. v pron 3 [enemistarse, enfadarse] disgustar-se. ¿No le hablas porque te has disgustado con él?, no li parles perquè t'hi has disgustat?4 [...]
v intr 1 [padecer rabia] agafar (o contreure) la ràbia, tenir la ràbia. 2 fig enrabiar-se pron, enfadar-se pron, estar furiós (o rabiós). 3 [padecer un dolor] estar rabiós. Está rabiando de dolor de muelas, té un mal de queixal que el fa estar rabiós. 4 a rabiar fig [mucho] d'allò més. Me gusta a [...]
saltado un botón, cordant-me m'ha saltat un botó. Saltar el barniz, saltar el vernís. 8 fig saltar. Saltar de una cosa a otra, saltar d'una cosa a l'altra. 9 fig [enfadarse] enfellonir-se, esclatar la còlera, posar-se fet una fera. Saltó al oír las tonterías que decía, es posà fet una fera en sentir les [...]