v tr 1 [disgustar] desplaure, disgustar, desagradar. 2 [enojar] enutjar, enfadar, empipar. v pron 3 disgustar-se, saber greu. Se enfada con tus comentarios, es disgusta amb els teus comentaris (o li saben greu els teus comentaris). 4 enutjar-se, enfadar-se, empipar-se. Se enfada por cualquier cosa [...]
-da adj 1 [participio pasado de disgustar] [pesaroso] disgustat -ada, apesarat -ada. 2 estar disgustado fam no estar content. Estoy disgustado con este apartamento, no estic content amb aquest apartament. [...]
v intr 1 desagradar, disgustar, molestar. No vull fer res que et desagradi, no quiero hacer nada que te desagrade. v pron 2 [d'algú] perder el afecto (o el cariño) a. S'ha desagradat de la seva dona, ha perdido el afecto a su mujer. 3 [d'alguna cosa] perder la afición a. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
disgustar(un menjar, treure-li el bon gust) dissipar(un menjar per excés d'aigua o de cocció. Alc.) eixalavar(per un excés d'aigua) desllavassar, íd. enfadeir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desplaure(->) repugnar venir a repel(de fer una cosa) disgustar no fer cap gràcia(una cosa) no fer gens de goig(una cosa a algú) caure-li (a algú) una cosa a sobre Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]