v intr 1 [viure en un lloc] estar. Ara estic a Girona, ahora estoy en Gerona. 2 [ésser en un lloc indicant posició] estar. En Guillem estava dret al balcó, Guillermo estaba de pie en el balcón. 3 [qualitat momentània] estar. Estic trist, estoy triste. Està ennuvolat, está nublado. 4 [romandre un [...]
L'expressió castellana no estar por la labor se sol fer servir amb el significat de no estar predisposat a fer una tasca determinada. En català, sovint s'expressa aquest sentit amb les expressions següents, entre moltes altres: no anar per feina, no estar gaire feiner, no estar per a res, deixar [...]
El verb estar, en sentit general, té diversos significats. Per exemple, té el sentit de 'no moure's, no allunyar-se, d'un lloc, romandre-hi, durant un espai de temps' (Vaig estar un any a l'estranger), o 'algú, tenir accidentalment una qualitat' (Fa dies que està molt refredat).
Ara bé, la forma [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. estacionar-se. Vam trobar-los estacionats sota el pont, armats. sojornar passar. Vaig passar un any a França. fer estada raure. On rau el teu germà de l'estranger? aturar. Aturarem tres dies a Girona. demorar, íd. hospitalejar, estar algun temps en un hospital. campejar, estar al [...]
La primera i segona persones de plural de l'imperatiu del verb estar són estiguem i estigueu. En canvi, les formes estem i esteu corresponen al present d'indicatiu. Per exemple:
Estiguem atents! (i no Estem atents!)
Estigueu quiets! (i no Esteu quiets!)
[...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb estar presenten el so velar que correspon a la grafia g (o gu):
estigués
estiguessis
estigués
estiguéssim
estiguéssiu
estiguessin
Cal tenir en compte que no són acceptables les formes no velaritzades estés, estessis, etc.
[...]
Dins de l'àmbit del dret i de l'administració, les locucions verbals que, en un conflicte, fan referència al fet de renunciar a la iniciativa pròpia i actuar segons indica un contracte, un jutge, un tribunal arbitral, etc., són ajustar-se a, atenir-se a o bé sotmetre's a, i no estar a, en aquest [...]
En oracions copulatives en què el subjecte és una persona o un animal i l'atribut és un adjectiu o un participi, s'utilitza el verb ser o estar segons el cas.
En general, es fa servir el verb ser si l'atribut indica una qualitat definidora o una característica permanent. Per exemple:
En Joan és [...]
En oracions copulatives en què el subjecte és inanimat i l'atribut és un adjectiu o participi, s'utilitza el verb ser o estar segons el cas.
En general, s'usa ser per expressar la naturalesa d'una cosa o una propietat d'aquesta cosa. Per exemple:
El meu cotxe és blau.
El vent que fa és humit [...]