FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obra dramàtica que participa de la naturalesa de la tragèdia i de la comèdia i que no sol tenir un desenllaç funest. Procés en què els episodis greus s'alternen amb els de caràcter alegre o divertit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument músic de fusta semblant a la gralla, amb forats i llengüeta de canya. estar de gaita Estar d'humor, alegre. Avui està de gaita: demana-li el que vulguis. Romanços, coses que distreuen, que entrebanquen, que dificulten. No li vagis amb gaites. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en un estat d'ànim en què no sent cap goig o alegria, mancat d'alegria. Alegra't, home: sempre estàs trist. El veig trist, aquest minyó: ell que abans estava sempre tan alegre. No cal que et posis trist per això: era una cosa que no tenia remei. Que deixa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar alegria (a algú). Com ens va alegrar la seva vinguda! Les bones noves alegren el cor. Aquests colors alegren la vista. Veniu a alegrar la nostra festa amb la vostra presència. Esdevenir alegre. Ens vam alegrar molt de trobar-lo. M'alegro de veure'l. M'alegraria que no fos res [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(Carduelis flavirostris). passerell golanegre Ocell de la família dels fringíl·lids (Carduelis flammea). Nou o aprenent en alguna activitat. Aquest esquiador encara és un passerell. Persona viva, astuta o molt alegre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
perdéssim. Estic molt contenta de la feina que he fet fins ara. Està molt content del seu treball. estar content d'ésser al món Estar content de viure. Granment satisfet, alegre. A casa, quan l'avi està content, està content tothom. més content que un gínjol Molt content. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
proporcions en què es combinaven entre elles, la salut i el temperament d'una persona. Els quatre humors del cos humà: sang, flegma, bilis groga, bilis negra. Temperament, caràcter. És d'humor alegre. Disposició de l'ànim, habitual o passatgera, que es manifesta més o menys [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Edifici destinat a servir d'habitació humana. No tenir casa ni alberg. La casa de la cantonada. La casa més alta de la plaça. Una casa de tres pisos. Una casa airejada, assolellada, fosca, clara, alegre, ben orientada. Casa de propietat. Casa de lloguer. casa barata Casa per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una impressió, un espectacle, dolorós, trencar el cor. Amb el cor oprimit, anguniós. El cor considerat com a seu del sentiment interior, del sofriment, de l'alegria, del desig. Portar gravada una cosa al cor. Tenir el cor net. Tenir el cor trist, alegre. Tenir una pena al cor. Rosegar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Passar d'alegre a trist. Anar més enllà. Passar de mida. Passar dels cinquanta. El malalt no passarà d'aquesta nit. passa de Un poc més de. Va perdre passa de deu euros. Sol·licituds, n'hi ha passa de vuitanta. En certs jocs de cartes, de dòmino, etc., renunciar [...]
