v tr 1 enutjar, irritar. v pron 2 fam [enfadarse] emmurriar-se, picar-se. 3 amer [avergonzarse] avergonyir-se. 4 empieza a amostazarse ja comença a pujar-li la mosca al nas. [...]
v intr 1 p fr [el perro] reganyar. 2 p fr [enfadarse] reganyar. 3 p fr [refunfuñar] rondinar, remugar, botzinar. 4 [pelearse] barallar-se pron. v tr 5 renyar. Regaña a sus hijos, renya els seus fills. [...]
v tr 1 [disgustar] desplaure, disgustar, desagradar. 2 [enojar] enutjar, enfadar, empipar. v pron 3 disgustar-se, saber greu. Se enfada con tus comentarios, es disgusta amb els teus comentaris (o li saben greu els teus comentaris). 4 enutjar-se, enfadar-se, empipar-se. Se enfada por cualquier cosa [...]
f 1 bot [vid] parra. 2 bot cep m. Hoja de parra, fulla de cep (o pàmpol). 3 parra virgen bot [Parthenocissus quinquefolia] vinya verge. 4 subirse a la parra fig i fam [enfadarse] treure foc pels queixals, sortir de fogó (o de polleguera), enfilar-se com una carbassera. [...]
v tr 1 [enutjar] enfadar, cabrear vulg. Això, que no hagis dit la veritat, m'empipa molt!, ¡que no hayas dicho la verdad me enfada mucho!2 [destorbar, incomodar] molestar. No l'empipis a l'hora de dinar, no le molestes a la hora de comer. v pron 3 enfadarse, cabrearse vulg. [...]