v tr 1 [poner líquido] descoagular, liquar. 2 fig, fam i p fr [desalentar] desanimar, descoratjar. 3 agr [desarraigar] desarrelar, arrencar de soca-rel, arrabassar.  [...]

v tr 1 desanimar. v pron 2 desanimarse.  [...]

v tr 1 p fr arrencar (o treure) el cor. 2 fig [afligir] afligir, desconsolar. 3 fig [desanimar] descoratjar. Las críticas lo descorazonan, les crítiques el descoratgen. v pron 4 fig descoratjar-se.  [...]

v tr 1 [desil·lusionar] quitar el entusiasmo, desanimar. v pron 2 perder el entusiasmo, desanimarse.  [...]

v tr 1 [fer perdre els bons costums] desmoralizar. 2 [privar de l'energia moral] desmoralizar, desanimar. v pron 3 desmoralizarse.  [...]

[Se conjuga como: apretar] v tr 1 fer esbufegar, fer perdre el buf. 2 fig [desanimarse] descoratjar, desanimar. v pron 3 desalenar-se. 4 fig [desanimarse] descoratjar-se, desanimar-se.  [...]

1 acovardir. desanimar desmoralitzar desconfortar desdelitar, treure a algú el delit de fer una cosa. malcorar, fer perdre a algú el cor de fer quelcom. 2 (descoratjar-seo desencoratjar-sepron.) desmaiar abatre's, perdre el coratge. caure-li (a algú) les ales del cor perdre l'aplom (o el [...]

chiflado. 22 tocar-se de l'ala fig i fam trastocarse, volverse loco, chalarse, beberse (o sorberse) el juicio (o el seso), perder la razón. 23 trencar a algú les ales [desanimar] cortar (o quebrar) las alas a alguien. m i f 24 esport [extrem] ala.  [...]

color d'ala de mosca, color de gos com fuig. 22 cortar las alas fig [desanimar] trencar (o tallar) a algú les ales. 23 cortar (o recortar) las alas fig [obstaculizar] fer la traveta (o la llesca, o la guitza), eixalar. 24 dar alas a fig [dar pie] donar peu (o motiu). 25 del ala fam [cantidad de dinero [...]

paraules de consol el van retornar. vivificar, fer més viu, més animat. sostenir el coratge Ant. Desanimar. Desencoratjar. 2 (animar-sepron.) agafar ales aixecar el cap encrestar-se agafar ànim cobrar coratge revestir-se de valor cordar-se les [...]