v pron 1 [gosar] atreverse, osar intr. 2 [insolentar-se] atreverse, insolentarse.  [...]

f 1 [audacia] gosadia, atreviment m, gosar m. 2 [descaro] descaradura, barra, desvergonyiment m.  [...]

v pron 1 atrevir-se, gosar intr, arriscar-se. Atreverse a hablar, atrevir-se a parlar, gosar parlar. 2 [insolentarse] atrevir-se. 3 desafiar. 4 [asomar] apuntar, començar a sortir. 5 atreverse a atrevir-se a (o de). No se atreven a presentarse, no s'atreveixen a (o de) presentar-se.  [...]

v intr 1 piular, piulejar, obrir la boca, parlar. No ha chistado en toda la tarde, no ha piulat en tota la tarda. 2 sin chistar [sin contestar] sense dir ni piu (o res), sense badar boca, sense dir ni ase ni bèstia. 3 no atreverse a chistar no gosar piular, no gosar badar boca.  [...]

gosadiao gosar. Ningú no tenia gosar d'acostar-s'hi. ardidesao ardiment audàcia valentia(->) intrepidesa barbaritat, acte d'atreviment extraordinari. temeritat decisió, qualitat de decidit. El seu mateix estat precari li dona una decisió gran. penques, pebrotso collons(fam.), en les [...]

gosar. No han gosat dir-t'ho. permetre's. Ja es permet de fer coses intolerables. fer l'ardidesa de, atrevir-se. tenir el coratge (o el valor) de, atrevir-se a fer o dir coses arriscades, insolents, irreverents. Encara tens el valor de dir-m'ho? venir l'audàcia de veure's en cor de, atrevir-se [...]

[seguido de infinitivo] [en una advertencia] [es tradueix conjugant l'infinitiu en futur]. Te vas a acordar, te'n recordaràs. Le voy a echar de menos, el trobaré a faltar. 34 ir a [en futuro] atrevir-se pron, gosar, ésser capaç. ¿Irá a salir vestida así...?, serà capaç de sortir vestida tal com va?35 ir [...]

de boca. 65 no badar (o no obrir) boca no abrir (o descoser, o despegar) la boca. 66 no deixar obrir la boca [en una conversa] no dejar meter baza (o abrir la boca). 67 no gosar badar boca no atreverse a chistar (o a abrir la boca). 68 no tenir boca per a (o amb què) dir (o respondre, etc) no saber [...]