FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
hom remunta de la part al tot, del particular al general, de l'efecte a la causa, dels fets a la llei que suposen. Resultat d'aquest raonament. Mètode per a demostrar la validesa d'una successió numerable de proposicions. Procés pel qual un conductor elèctric o un cos magnetitzable [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma particular de fer alguna cosa, de procedir, d'ésser. Això pot fer-se de diverses maneres. La mateixa malaltia no es manifesta sempre de la mateixa manera. No va prou bé així: ja t'ensenyaré de fer-ho d'una altra manera. La millor manera de fer una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'inèrcia del cos respecte a l'eix no varia. radi covalent Distància característica de cada element, en un tipus particular d'hibridació, definida com la meitat de la distància interatòmica en un compost binari homonuclear covalent. radi iònic En una estructura iònica, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de condicions de vida social que permeten el desenvolupament col·lectiu de la societat i la realització particular de tots els seus membres. Riquesa, fortuna, hisenda. Béns mobles. Béns immobles. Béns vagants. Separació de béns entre marit i muller [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una persona o d'un animal en el decurs d'una cerimònia amb l'objectiu de satisfer una necessitat particular d'un poble o de marcar un canvi d'estatus. Personificació de la mort, generalment, un esquelet amb una dalla. mort de l'ànima Privació de la benaventurança, causada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
actes i les resolucions definitives de l'Administració pública que violen l'ordenament jurídic, desconeixen un dret particular o lesionen un interès jurídicament protegit. Allò a què hom recorre. Mitjans de reeiximent, especialment de subsistència. És un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estil de] Seguint l'estil particular de. Les parets eren recobertes d'un mosaic vegetal a l'estil del de Gaudí. Anaven vestits a estil de guerrers del Renaixement. Manera de comptar els anys que depèn del dia que es tria com a primer. estil alpí Estil tectònic caracteritzat per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cansat, que no em puc tenir. Fer tenir dret un pal. tenir a Considerar com a. Jo tinc a honor de rebre'l a casa. tenir algú o alguna cosa per Jutjar 2 2. Jo ho tinc per bo. Jo el tinc per boig. tenir per a si un fet Tenir com a opinió particular. Jo tinc per a mi que és boig [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lliure. en l'aire Enlaire 1 1. a mig aire A mitja alçària. —És a dalt o a baix? —A mig aire. L'aire quant a les seves propietats, estat particular de l'atmosfera amb relació a la temperatura, la humitat, la puresa, etc. Aire sa. Aire clar, contaminat, humit, pur [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, en un títol o efecte mobiliari, consta en representació d'una part alíquota de capital, d'un emprèstit, etc. En mús., durada relativa d'una nota o d'un silenci. En mat., determinació quantitativa particular. El valor que pren una funció per un valor donat de l [...]
