FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de solemne. Parlar amb solemnitat. Festa solemne. Hi va haver una gran solemnitat. Cerimònies, formalitats, etc., que fan solemne un acte. Celebrar una festa amb solemnitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Tamarit de Llitera. Relatiu o pertanyent a Tamarit de Llitera o als seus habitants. Parlar ribagorçà de Tamarit de Llitera. Relatiu o pertanyent al tamarità. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defensar en judici causes civils, criminals, laborals, etc. Parlar en favor d'algú o d'alguna cosa. Els resultats advocaven per la unitat i la disciplina del partit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ponderar. És bella sobre tota ponderació. Parlar amb ponderació. Equilibri entre dues forces. Bon equilibri entre les parts d'una obra. Una obra mancada de ponderació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar l'embalbiment (a un membre embalbit). Hauràs de parlar més per a desembalbir la llengua. Perdre l'embalbiment. Els músculs es desembalbeixen amb una mica d'exercici. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el baleàric i en el parlar salat, en registres informals, forma masculina de l'article definit. Sempre estan com es ca i es moix. Han amollat es cans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que obra amb pausa, amb lentitud. És una criatura pausada. Que s'esdevé amb pausa, a poc a poc. Tenia un parlar pausat. La manifestació avançava solemne i pausada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, clàssic o medieval. En els antics monestirs, conversa que es tenia als vespres sobre coses espirituals. Àpat lleuger que es feia després. Àpat lleuger. portar a col·lació una cosa Sortir-ne a parlar, adduir-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es conforma al que exigeix el pudor, la decència. Un vestit honest. Que no s'oposa als bons costums. Un parlar honest. Condició honesta. Raonable, moderat. Un preu honest. [...]
