En català, hi ha diverses fórmules de salutació, com ara bon dia, bona tarda, bon vespre; hola!, ei!, com va?, com anem?, què hi ha?, què dius?, què fem?, etc. Per exemple:
Hola! Tenia hora a les cinc per tallar-me els cabells.
En canvi, la fórmula de salutació bones! no és acceptable en català. [...]
La peça que serveix per augmentar la llargària d'un aparell o d'una estructura quan es col·loca entre dues altres peces o en un extrem s'anomena allargador. Per exemple:
Necessitem un allargador per al llum de la tauleta de nit.
[...]
Àrea temàticaEquipament de la llar. Decoració. Bricolatge
En català, els termes que serveixen per designar el conjunt de roba i altres objectes que es preparen per a l'infant acabat de néixer són bolcada de néixer o menudall.
En canvi, per fer referència al recipient que conté aquests objectes, que tradicionalment es posaven en una panera de vímet, els [...]
En català, per designar el fet d'estimar s'utilitzen mots com ara afecte, estima, estimació o afecció. Per exemple:
Sempre ha tingut un gran afecte pels seus avis.
Com a apel·latiu afectuós, són habituals les formes següents: rei, reina; amor; estimat, estimada; vida; nino, nina, etc. Per exempl [...]
El substantiu repunt ('pujada puntual de les cotitzacions de la borsa o del valor de qualsevol variable econòmica') i el verb corresponent repuntar ('pujar puntualment les cotitzacions de la borsa o el valor de qualsevol variable econòmica') són termes normalitzats.
Es tracta de formes properes a [...]
Les formes més generals de l'imperfet de subjuntiu del verb ésser o ser són les següents:
fos o fora
fossis o fores
fos o fora
fóssim o fórem
fóssiu o fóreu
fossin o foren
Les variants amb essa al radical (sigués, siguessis, sigués, siguéssim, siguéssiu, siguessin i siguera, sigueres, siguera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llargament 1. Parlar llarg. fer llarg Errar per excés un càlcul o una previsió. El pressupost és de 500 euros, potser farem llarg o potser farem curt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de la soldadesca mercenària, generalment d'origen turc i, potser, de pare turc i mare grega, al servei dels diversos ordes militars establerts a Xipre, Jerusalem, Rodes, etc. [...]
L'adjectiu xulo, xula, que prové del castellà chulo, chula i que trobem usat en contextos familiars, en català es pot substituir per un dels equivalents següents, segons el context:
'Cosa bonica, graciosa': bufó, bonic, maco, vistós, guapo, graciós, fantàstic, genial. Si el context ho permet [...]