Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 13.188

11. ser, ésser o siguer?
Font Fitxes de l'Optimot
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: ser o ésser. Malgrat que col·loquialment es fa servir la forma siguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals. En parlars baleàrics, l'infinitiu adopta la forma sense accentuar esser. [...]
12. potser
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
possiblement eventualment per ventura tal volta tal vegada Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
13. Com es diu no ser de recibo en català? / Es pot dir no ser de rebut en català?
Font Fitxes de l'Optimot
, no s'hi val, no és just, no pot passar, no pot ser, no pot anar ni amb rodes, no és tolerable, és impresentable, etc. Per exemple: El que és inadmissible és que vulgui fer passar bou per bèstia grossa. No és just el to que fa servir amb els companys de feina. Permeti'm que li digui que no pot ser [...]
14. sero- [o ser-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot sèrum. Ex.: serosanguinolent, seropurulent, seromucós, seràmnic. [...]
15. Ser o estar: ser davant de locatius
Font Fitxes de l'Optimot
Per expressar la mera localització d'una persona, animal, objecte, etc., en l'espai, en un moment determinat es fa servir el verb ser (i no estar). Per exemple: On és l'informe? Som al restaurant. Vaig anar a veure la Maria al despatx però no hi era. Només som a uns quants minuts de la catedral [...]
16. Es pot dir cridar l'ascensor en català?
Font Fitxes de l'Optimot
En català, la locució que es fa servir per indicar que s'activa el mecanisme que fa venir l'ascensor és cridar l'ascensor. Per exemple: He cridat l'ascensor, però triga molt, potser s'ha espatllat.  [...]
17. ser 1
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m → ésser2  [...]
18. ser 1 (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 ésser, ser. Todos los seres humanos, tots els éssers humans. 2 ésser, ser, existència f. 3 [esencia] essència f, natura f. 4 ser supremo [Dios] ésser suprem.  [...]
19. ser 2
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr → ésser2  [...]
20. Perífrasis d'infinitiu: venir a + infinitiu / ver a ser, vinc a dir
Font Fitxes de l'Optimot
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
Pàgines  2 / 1.319 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>