FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça o material que hom posa sobre dues peces unides per testa per tal de tapar i reforçar la juntura. Llistó amb què es tapa el junt comprès entre el bastiment i la paret. Ciment amb què hom tapa les juntures d'un enllosat. Guarnit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
proximitat significativa, en una línia metafòrica, afectiva o burlesca. Entorn del mot cap giren els mots satèl·lit testa, closca, clepsa, carabassa, magí. mot simple Mot que consta d'un únic radical. mot tabú Mot que es considera impropi d'emprar en públic o d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
defecte, o per a dissimular algun defecte sense desteixir la roba. Eina de torner que serveix per a fer les cares interiors de les rosques. Testa d'una doga de barril. Part inferior del barret de molts bolets, que correspon a les làmines o als porus. Esparrall. Cardó. pinta de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'arquitectura clàssica. Part opaca del gra d'arròs del qual hom ha llevat la testa. Caràcter de lletra de quatre punts. En heràld., peça que resulta de la unió d'un xebró revessat i de la meitat inferior del pal. Allò que és perfecte, excel·lent, en el [...]