FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cremar 4 i 5. He deixat anar la cassola perquè em bleïa les mans. Fa un sol que bleeix. Aquesta carn s'ha bleït. Apallissar. El lladre la bleïa a cops de puny. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'escalfà. Enardir-se en la passió amorosa. Apallissar, pegar. Vèncer la inèrcia d'inactivitat soferta en començar un treball, un exercici. Els corredors s'escalfaven abans de començar la carrera. Les suplents escalfen a la banda. Embriagar-se 1 2 i 2 2. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
perdre severitat, rigidesa. Si li ho demanes tu, s'estovarà. Apallissar. Posar aigua calenta (dins una bota) perquè s'infli i eviti els traspuaments del líquid que hom hi ha de guardar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anar la mà i li vaig posar massa vi. Se li'n va anar un peu i va caure tan llarg com és. La mirada se me'n va cap a l'espectacle insòlit. Està tan emocionat que les paraules se li'n van de la boca. Esvair-se, gastar-se, extingir-se. L'oncle els volia apallissar, però tot se [...]