FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Errar a la ventura. Vagar pel món cercant una pàtria. Deixar vagar els seus pensaments. Núvols que vaguen pel cel. Vacar . Proveir les places que vaguen. L'obra vaga per fretura de rajoles. vagar-li a algú de fer una cosa Disposar de temps per a fer-la, tenir lleure de fer-la. [...]
v intr 1 vagar, errar. Vagava pels carrers, vagaba por las calles. 2 [vacar] vacar. 3 fig correr, vagar. Deixar vagar els pensaments, dejar vagar los pensamientos. 4 vagar de tener tiempo de, poder. Ja vindré a casa teva, si em vaga de fer-ho, ya iré a tu casa, si tengo tiempo. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 errar. vagarejar, vagar a la ventura. banderejar fer la bandera(dial.) andarejar, vagar d'un costat a l'altre sense objectiu. anar a la ventura anar pel món anar per aquests mons de Déu vaiverejar esquirolejar extravagar, apartar-se del seu camí. 2 vacar. 3 Vagar-li, a algú, de fer una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vagar, anar-se'n d'un costat a l'altre fora del lloc on caldria estar. Deixar anar la pensa, el discurs, d'un costat a l'altre, especialment allunyar-se de l'assumpte que es tracta, fora dels límits de la raó. Aquest orador divaga. Limiteu-vos a l'assumpte que tractem: no divagueu. [...]