FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir amarg. Aquesta beguda m'ha amargat la boca. Afligir moralment, llevar el goig. Aquest fill, amb el seu mal cap, li amarga l'existència. Tenir un gust amarg. Un xarop que amarga com el fel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat que tenen moltes coses d'afectar l'òrgan del gust o els òrgans del gust i de l'olfacte. Sabor dolç, amarg, salat, àcid. Sensació percebuda pel sentit del gust. Un poema de sabor clàssic. Una sàtira que no té cap sabor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'amarg. L'amargor del fel. L'amargor d'un remei. Vejam si això em traurà l'amargor de la boca. L'amargor de les seves paraules. Calze d'amargor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Matèria colorant groga que conté curcumina, procedent dels rizomes de la Curcuma longa, que té un gust aromàtic semblant al pebre però més amarg i dona un color groguenc als plats cuinats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, proveïdes de circells, flors unisexuals i fruit en pepònide, distribuïdes principalment pels països càlids, que inclou sobretot herbes enfiladisses, algunes d'espontànies com la carabassina i el cogombre amarg i altres de [...]