m 1 persecución f, acoso. 2 anar a l'encalç de perseguir, ir detrás de, ir en persecución de, irle a los alcances. 3 anar a l'encalç de fig perseguir, ir detrás de. Va a l'encalç de la fortuna, va detrás de la fortuna. 4 donar encalç (o l'encalç) perseguir, dar caza. [...]
v tr 1 [sobrepujar] sobrepujar, superar, aventajar. v intr 2 sobrar. En sobren dues dotzenes, sobran dos docenas. 3 [estar de massa] sobrar, estar de más (o de sobra). Aquí hi sobres, ja te'n pots anar, aquí sobras, ya puedes irte. 4 no sobrar-li'n gaires no andar (o no estar) sobrado de. [...]
v pron 1 [partir d'un lloc] irse, marcharse. Se'n va a l'escola, se va a la escuela. Val més que te'n vagis aviat, es mejor que te vayas pronto. 2 fig [morir] irse, morirse. 3 [escapar-se un líquid, el gra, etc] irse. 4 [un càntir, un sac] salirse. 5 [anar massa enllà, relliscar] irse. Se me'n va [...]
f 1 mar [acció d'orsar] orza, orzada. 2 [mena de quilla] orza. 3 [orsapop] orza a popa (o de avante, o de novela). 4 anar a l'orsa mar ir (o navegar) a orza. 5 anar a l'orsa fig irse a pique (o al traste). 6 tocar d'orsa mar [una embarcació] partir al puño. [...]
v intr 1 [anar a l'atzar] errar. Erraven perduts per les muntanyes, erraban perdidos por las montañas. 2 [desviar-se del dret camí] pecar, faltar, errar p fr. He errat, perdoneu-me, he pecado, perdóname. 3 anar errat andar errado, ir (o andar) descaminado. v tr 4 [equivocar] errar. Errar la [...]