Resultats de la cerca frase exacta: 73

Diccionari de la llengua catalana
61. estrènyer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estrènyer la mà a algú Estrènyer-la-hi en senyal d'amistat. haver-se'n d'estrènyer el cap Haver-s'hi de resignar. Intensificar l'esforç per reduir (l'adversari) en una lluita, en una discussió, etc., per obligar (algú) a fer alguna cosa. El va estrènyer a raons [...]
62. tisora
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc., de qui lluita amb ell. Instrument que consisteix en dues làmines tallants amb mànecs, entrecreuades i unides en el punt d'entrecreuament per un piu, al voltant del qual poden girar. Tisores de tallar pells. Tisores d'ungles. Tisores de podar. tisores d'abaixar Eina emprada antigament [...]
63. fòssil
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fenòmens climatològics, com ara la pluja, les ones, etc. Extraordinàriament antiquat. Una societat fòssil que lluita contra qualsevol innovació. Que cessa de tenir existència o evolució independent dins la llengua i és usat només en frases fetes o en locucions. Mot [...]
64. presa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
caça de les seves preses per matar-les amb les urpes i les dents. Escapar de les bèsties de presa. El vell gat de presa espiava els pardals. En certs esports de lluita, conjunt d'accions amb què un lluitador pot immobilitzar i dominar l'adversari. La cosa presa. Organisme viu que [...]
65. preparar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ensenyant-lo, instruint-lo. Preparar un noi per als exàmens. Preparar-se a la lluita. Posar (algú) en estat de no ésser sobtat per una nova, un esdeveniment, etc. Jo ja la vaig preparar perquè l'accident del noi no l'afectés tant. preparar a algú l'alforja Preparar-li el [...]
66. conflicte
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contesa, lluita. Durant el conflicte de les dues hosts. Contesa prolongada. El conflicte grecoturc. Estat d'oposició. Promoure, resoldre, un conflicte. Un conflicte d'idees, d'interessos, de passions. trobar-se en un conflicte Estar indecís entre interessos, desitjos, etc., incompatibles [...]
67. terreny
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
usada com a camp de batalla o camp d'acció. Disputar el terreny a l'enemic. perdre terreny Recular davant l'enemic. La lluita era cada cop més acarnissada i les tropes anaven perdent terreny. perdre terreny Perdre terreny en un afer. posar-se en bon terreny Posar-se en una [...]
68. orde
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ibèrica, la frontera amb l'Islam. ordes de cavalleria Cossos de caràcter militar i religiós alhora, instituïts per a diversos fins de la lluita amb els infidels. ordes de cavalleria Ordes honorífics instituïts per diversos sobirans. tercer orde Associació pietosa que [...]
69. sortir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir-se, donar-se, ésser fet, com a efecte o resultat d'un procés, operació, votació, sorteig, etc. Si ho multipliques per quatre, quant surt? Això ens sortirà a tres euros el quilo. L'Àngels ha sortit presidenta. Sortir vencedor d'una lluita. Palesar-se en fi la [...]
70. part 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aplicacions de la dinàmica molecular. Persona o grup dels que intervenen en una lluita, en una contesa, dels que fan un contracte. Les parts bel·ligerants. Cal sentir les dues parts abans de jutjar. Sentir la part contrària. Per quina part et decantes? part adversa Part contra la qual hom [...]
Pàgines  7 / 8 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  Següent >>