FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
he entès una paraula del que ha dit. A la primera paraula que va dir... És home de poques paraules. No trobar paraules per a lloar-los, regraciar-los. deixar algú amb la paraula a la boca [o deixar algú amb mitja paraula a la boca] Anar-se'n sense escoltar-lo, interrompre'l, no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa, anar-se'n a fora del lloc clos o circumscrit, o que es considera tal, on s'estava o aturava, on era ficada, obligada a no moure-se'n. Encara és pres, i trigarà molt a sortir de la presó. Ja està bo: demà ja sortirà. Un pastís acabat de sortir del forn. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llits. La capçalera, l'espona, els peus, d'un llit. Ficar-se al llit. Sortir, saltar, del llit. anar-se'n al llit Anar a dormir. de la taula al llit i del llit a la taula V. taula. fer llit Estar allitat. llit de monja Llit per a una sola persona. llit nupcial Llit destinat a uns [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat de recordar. Tenir molta memòria, una memòria fidel, fàcil, prodigiosa. No tenir gaire memòria. Tenir poca memòria, una memòria dolenta, lenta. Posar-se una cosa a la memòria. Esborrar-se, anar-se'n, una cosa de la memòria. Perdre la memòria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
terra. Paviment o altra superfície sobre què hom està, camina, etc. El terra d'una habitació. Arrossegar-se per terra. Caure a terra. Tirar algú a terra. Anar-se'n a terra un edifici. Volar un ocell arran de terra. Porció de la superfície de la Terra considerada en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
conservat pel municipi. a mig camí A mig fer una cosa. camí dret Directament. camí tirat A bon pas. de camí De pas, tot passant. agafar el camí de la porta Anar-se'n d'una casa. fer camí Caminar. fer un camí Recórrer-lo. passar camí Fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llengua. Moderar, frenar, la llengua. Li vaig dir tot el que em va venir a la llengua. Només parla ell, sembla que hagi menjat llengua! anar-se'n de la llengua Anar-se'n de la boca. mala llengua [o llengua d'escorpí, o llengua d'escurçó, o llengua serpentina, o llengua verinosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a certs jocs, fer trucs d'il·lusionisme, fer prediccions, etc. Jugar a cartes. Joc de cartes. Barrejar, donar, les cartes. Girar una carta. anar-se'n d'una carta Desfer-se'n sense estar-hi obligat. carta blanca Naip sense cap figura pintada. no veure's cap carta [o no veure's cap carta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pegar-li. anar a algú el cap entorn [o anar-se'n el cap a algú] Rodar el cap a algú. amb el cap alt [o amb el cap ben alt] Sense avergonyir-se. anar cap baix Estar trist, capficat. anar cap per avall una cosa Anar malament, al revés del que un voldria. de cap a peus De [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sense cua, amb la cua llarga, curta. anar cua dreta Anar cuadret. anar-se'n amb la cua entre les cames No haver aconseguit res del que hom es proposava. tenir cua de palla No estar exempt de culpa en alguna cosa, no deixar d'ésser mereixedor de censura en algun afer, etc. En els ocells [...]