En general, s'escriuen amb ss, i cal pronunciar amb essa sorda (com passa), les formes femenines de determinats substantius que indiquen càrrec, activitat, professió i altres éssers. Per exemple:
abadessa, alcaldessa, batllessa, baronessa, comtessa, deessa, diablessa, duquessa, hostessa, jutgessa [...]
, aquest verb pot anar tant en indicatiu com en subjuntiu, amb algun petit matís de significat:
Si la subordinada té un caràcter hipotètic, es construeix amb subjuntiu. Per exemple: Ens n'anirem després que arribin ells.
Si fa referència a una situació real (designa fets ja ocorreguts), s'usa [...]
Quan es mou un element del lloc que ocupa habitualment dins de l'oració, segons la naturalesa d'aquest element cal reprendre'l o no amb un pronom feble.
En el cas de complements d'origen introduïts per la preposició de que acompanyen verbs com desprendre, derivar, seguir, deduir, etc., aquest [...]
Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]
Quan es fa servir el verb ser amb un dia de la setmana, tant és possible l'ús de la tercera persona del singular com l'ús de la primera persona del plural. En aquest darrer cas, el dia de la setmana es pot introduir amb la preposició a i, en alguns parlars, també pot aparèixer sense preposició [...]
Les principals fórmules de salutació relacionades amb les parts del dia són bon dia per a les hores amb llum solar i bona nit per a les hores sense llum solar. Per exemple:
Bon dia! Quan estigueu a punt sortirem d'excursió.
Me'n vaig cap a casa. Bona nit i fins demà.
En català, la fórmula bona [...]
De vegades, els verbs poder i haver de apareixen coordinats davant d'un infinitiu. En aquests casos el verb d'obligació haver de apareix sempre en segon lloc. Per exemple:
És un home que ha cregut en tot allò que encara no existeix però que sí que pot i ha d'existir (i no ...que sí que ha i pot e [...]
El verb somiar, en el sentit de 'veure en somni', és transitiu i, per tant, necessita un complement directe. Per exemple:
Avui t'he somiat.
Ha somiat la democràcia.
Somia la mare tot sovint.
Ara bé, també és possible l'ús intransitiu del verb somiar (somiar amb/en: 'somiar amb/en algú' o [...]
El verb consentir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]