Cerimònia de l'Església grega en la qual el bisbe imposa les mans sobre aquells als quals confereix ordes sagrats o administra altres sagraments. [...]

Circumscripció territorial eclesiàstica, constituïda per un grup de diòcesis territorialment contigües, anomenades sufragànies, i administrada per un arquebisbe, normalment el bisbe de la seu més antiga o més important. [...]

Sacerdot a qui un bisbe encomana la missió de col·laborar amb ell en la funció de regir, ensenyar i santificar el poble, en la major part de les confessions cristianes. [...]

Sacerdot a qui un bisbe posa al capdavant d'un grup de parròquies del bisbat amb la missió de fomentar i coordinar l'activitat pastoral i exercir certes funcions de vigilància. [...]

Títol que rep des del segle XI el bisbe de Roma i cap de l'Església catòlica, considerat el successor de sant Pere i la màxima autoritat en qüestions espirituals i eclesiàstiques. [...]

Reunió d'un bisbe amb els sacerdots, i de vegades també amb religiosos i laics, de la seva demarcació, per a estudiar qüestions religioses i promoure la pràctica religiosa en el territori. [...]

Persona cèlibe que, en l'Església catòlica, és ungida i consagrada per un bisbe amb el sagrament de l'ordre i que proclama i ensenya la paraula de Déu, administra els sagraments i exerceix la cura pastoral d'ànimes. [...]

Organització de l'Església catòlica, formada per sacerdots o per sacerdots i laics, que es regeix per uns estatuts donats per la Santa Seu i està encapçalada per un bisbe prelat, de manera que la seva jurisdicció està més lligada a les persones que en són membres que no al territori, com és [...]