FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar (en algú) la sensació que la seva personalitat es fon compenetrant-se amb allò que l'envolta. La visió dels estels el corfon amb la nit. Tenir la sensació que la pròpia personalitat es fon compenetrant-se amb allò que ens envolta. Va corfondre's en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir de crosta. El gebre encrostava els vidres. Causar la formació de crosta (en alguna cosa). El vent assecava i encrostava la terra. Cobrir-se de crosta. Els fusells s'encrosten de llot. Es posa un dit de fems al test, així la terra no s'encrosta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure (una construcció), convertir-la en una ruïna. L'enemic hi feu grans destrosses, i el temps l'ha acabat d'arruïnar. Causar la ruïna (d'algú o d'alguna cosa). La guerra l'ha arruïnat, ha arruïnat moltes indústries. Si segueixes per aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No tenir cap esperança. Ja desesperava de trobar un compartiment buit. Nosaltres ja desesperem. desesperar d'algú Desesperar de la seva guarició, de la seva esmena. Causar la desesperació (a algú). Aquesta criatura em desespera: és incorregible. Lliurar-se a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Augmentar l'extensió (d'un cos elàstic) per mitjà d'una tensió que separa, sense ruptura, les parts que el componen. Distendre la pell, un lligament, una articulació. Causar una extensió considerable, excessiva, (en un cos elàstic). Els aliments li distenien l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar mareig (a algú). El van marejar a preguntes. Sofrir mareig. Anant amb cotxe, amb barca, es mareja. Les mercaderies que porta una nau, sofrir avaries. L'aigua potable de bord, fer-se impotable. Anar tombant (la vela d'una nau) segons els canvis que fa el vent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infligir un turment (a algú). Turmentar un reu perquè confessi. Causar dolor corporal, una pena moral (a algú). La ciàtica el turmenta. Fatigar amb importunitats. El turmenta amb la seva gelosia. Em turmenta amb les seves contínues preguntes. No turmentis el gat: mira que t [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir aversió (a algú o a alguna cosa). Avorreixo la mentida. Avorria els hipòcrites que malparlaven del director. Agafar aversió (a algú o a alguna cosa). Avorrir un menjar. La gata ha avorrit els gatets. Causar (a algú) tedi. Aquesta novel·la m'avorreix. Sentir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar l'expansió (d'alguna cosa), dilatar. La calor expandeix els cossos. Alguna cosa, experimentar una expansió, dilatar-se, difondre's. Un gas que s'expandeix a causa de l'augment de temperatura. Neixen éssers el talent dels quals únicament demana expandir-se. El rumor de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar la contracció sobtada, espasmòdica (d'un múscul, d'un nervi). És una cosa que fa crispar els nervis. El cos o una part del cos, contreure's a causa del dolor, d'un estat d'angoixa. Feu un gran crit i se li crisparen les faccions. Exasperar, irritar. La seva actitud em [...]
