FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer saber a algú una cosa. assabentar avisar informar insinuar prevenir, advertir per endavant. fer remarcar fer observar fer reparar fer notar fer adonar posar (algú) en guàrdia cridar l'atenció(d'algú sobre una cosa) alertar aixecar la llebre, cridar l'atenció sobre un afer. bufar a l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'advertir, especialment per cridar l'atenció sobre alguna cosa. Escrit posat al començament d'un llibre per preparar-ne la lectura. Avís sense comminació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'advertir, especialment per aconsellar i amonestar. És incorregible: no fa cap cas de les nostres advertències. Comminació per la qual hom adverteix severament algú per tal que faci o no faci alguna cosa sota l'amenaça d'una pena determinada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar notícia (a algú) d'alguna cosa perquè estigui advertit i obri en conseqüència. Quan arribaran, avisa'm. Si em feu avisar a temps, vindré a rebre'ls a l'estació. Advertir, aconsellar. Ja l'he avisat, però no vol fer bondat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assenyalar (quelcom) perquè sigui advertit, recordat. Noteu que aquestes pintures són d'una col·lecció privada. Advertir (alguna cosa), adonar-se'n. De seguida he notat que no es trobava bé. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a advertir o amonestar. En llenguatge eclesiàstic, carta amb la qual s'invita, sota certes penes, a palesar un fet. Citació a comparèixer davant un tribunal eclesiàstic sota pena d'excomunió. [...]