FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Del color de la violeta. Color violeta. violeta cristall Colorant del trifenilmetà. violeta de genciana Colorant bàsic d'anilina, mescla de pararosanilines metilades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat de les classes de simetria polar en què les extremitats oposades del cristall tenen formes diferents pel fet de no tenir centre de simetria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'imperfecte. La imperfecció del seu treball. Defecte 3. No hi ha ningú sense cap imperfecció. imperfecció cristal·lina Alteració de la regularitat ideal d'un cristall. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Format per dos plans. Un angle diedre. Un diedre. En geol., intersecció vertical de dues parets rocoses. Intersecció de dues cares d'un cristall que forma una aresta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestit que denota una professió, un grau, especialment el que usen els religiosos i les religioses. posar-se hàbit Vestir hàbit religiós durant un temps determinat en compliment d'una prometença. Habitud . Aspecte general d'una planta. Aspecte general d'un cristall [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cèl·lula d'un teixit que es diferencia de les altres per la forma, l'estructura, el contingut o la funció. Cristall d'una roca metamòrfica que presenta una forma cristal·lina ben desenvolupada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caracteritzat per la combinació d'un eix principal, un centre d'inversió i el pla normal a l'eix, s'aplica a una classe de simetria hemièdrica. Cristall que té una simetria paramorfa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Varietat d'andalusita que té inclusions de matèria carbonosa disposades de tal manera que a la secció basal del cristall tenen forma de creu, usada com a pedra ornamental a l'edat mitjana. [...]
