Acció d'embotir o d'embotir-se; l'efecte. [...]

deformació plàstica en calent, mitjançant una matriu i l'acció d'una premsa o un martell de caiguda lliure. Conformar (una planxa metàl·lica) amb la premsa, generalment en fred, mitjançant matrius de tallar, d'embotir i de corbar. [...]

v tr 1 [marquetería] embotir. 2 [embuchar] embotir. 3 [rellenar] embotir, farcir. 4 fig [meter] embotir, entatxonar. 5 fig [intercalar] intercalar. 6 fig i fam [tragar] engolir, deglutir. 7 tecnol [forjar un metal] embotir. v pron 8 fam [tragar] engolir tr, empassar-se, deglutir tr.  [...]

v tr [metales] bollar, embotir, repussar.  [...]

f [máquina de embutir] màquina embotidora (o d'embotir).  [...]

v tr [Se conjuga como: pedir] 1 p fr [volver a henchir] reomplir. 2 embotir, rebotir, farcir. Rehenchir un saco con paja, embotir un sac amb palla.  [...]

v tr 1 embotir [amb espart]. 2 fig embotir. 3 mar [una vela] travar. v pron 4 mar [un cable] travar-se.  [...]

v tr 1 [comida] farcir, embotir. Rellenar un pavo, farcir un gall dindi. 2 [un sillón, etc] embotir, farcir, omplir, emplenar. Rellenar un colchón, embotir un matalàs. 3 [una brecha, etc] reblir, omplir. 4 [llenar de nuevo] reomplir. 5 [llenar enteramente] recomplir. 6 p fr [hartar] afartar [...]

v tr embotir [amb marqueteria].  [...]

v tr 1 [llenar de borra] emborrar. 2 [rellenar] embotir, atapeir, farcir, reblir. 3 [hartar] atipar, afartar. v pron 4 fig i fam atipar-se, atracar-se, afartar-se, enfitar-se.  [...]