pron pers 1 [uno solo] amb ell -a, amb si. 2 [muchos] amb ells -lles, amb si. 3 llevar consigo emportar-se, endur-se. 4 llevar consigo [dinero] portar a sobre (o al damunt, o a la butxaca). 5 llevar consigo [acarrear] emportar-se, emmenar. 6 no tenerlas todas consigo [miedo] no tenir-les [pas [...]

emportar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

escorrancar. L'aiguat ha escorrancat tot el marge. aixaragallar(->) garfullar, un corrent d'aigua endur-se terra de les seves vores. Cp. corroir, endur-se, emportar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [robar] furtar. 2 [engañar] estafar [en el pes]. 3 fig [terreno de la orilla] emportar-se pron, menjar-se pron, garfullar. 4 fig [plagiar] saquejar, plagiar. 5 [apartar] apartar, arrambar. 6 [esconder] amagar, apartar, treure del davant. 7 hurtar el cuerpo (o el hombro) fig fugir d'estudi [...]

endur-se'n (o emportar-se'n) la palma fig i fam llevarse (o ganar, o alcanzar) la palma.  [...]

. Arrollar con una dialéctica irresistible, subjugar amb una dialèctica irresistible. 7 [el agua o el viento] arrossegar, emportar-se pron, endur-se pron. 8 [acunar] bressar, bressolar. v pron 9 enrotllar-se, cargolar-se.  [...]

mapa p fr emportar-se'n la palma.  [...]

1 aferrar emportar-se. 2 esgarrapar. 3 (arrapar-sepron.) enrinxar-se(una planta enfiladissa) agafar-se. Ant. Desarrapar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 portar, emportar-se. 2 Fig. Portar a tal o tal conseqüència. ocasionar, causar. 3 induir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

delante de [el primer lugar] al davant de. He pasado delante de todos, he passat al davant de tothom. 5 llevarse (o coger) por delante fig i fam [atropellar] arrasar (o emportar-se) tot el que (o tothom qui) té al davant. 6 tener mucho por delante tenir molt encara. Tengo muchos días por delante, tinc [...]