v intr 1 fallar. Fallir a algú la veu, el cor, fallarle a alguien la voz, el corazón. 2 fallar. Ens ha fallit la persona en qui més confiàvem, nos ha fallado la persona en quien más confiábamos. 3 [caure en falta] faltar. 4 dr i merc [fer fallida] quebrar. [...]
v intr 1 [amb el pensament] divagar. 2 [desvariejar] desvariar. 3 [parlar frívolament] vanear p fr. 4 [mostrar vanitat] ser (o mostrarse) vanidoso. 5 med [un membre] flaquear, fallar. [...]
v intr 1 [personas] coixejar. 2 [muebles] coixejar, ballar. 3 fig [razonamiento, frase] coixejar, flaquejar, fallar en un punt. 4 el que no cojea, renquea fig i fam qui no té un all té una ceba. [...]
. Li manca un braç, le falta un brazo. Ja hi som tots gairebé: només manca en Jordi, ya casi estamos todos: solo falta Jorge. 5 [cessar de fer el seu servei] fallar. Li ha mancat el cor, le ha fallado el corazón. 6 [minvar] menguar, disminuir. Ja manca la pluja, ya mengua la lluvia. 7 [amb la [...]
intr 7 [fallar] pronunciar-se pron, dictaminar. El árbitro resolvió a su favor, l'àrbitre es pronuncià a favor seu. v pron 8 [reducirse] resoldre's. Resolverse una nube en lluvia, resoldre's, un núvol, en pluja. 9 [solucionarse] ésser resolt. El asunto se ha resuelto, l'assumpte ha estat resolt. 10 [...]
f 1 [ventositat] follón m, zullón m. 2 [del dia dels Innocents] maza, rabo m. 3 bot [pet de llop] bejín m, pedo m de lobo. 4 fer llufa [un petard, etc] fallar. 5 fer llufa fig salir rana. 6 penjar (o posar) la llufa fig i fam [enganyar] dar el pego, darla, pegarla, hacer tragar. [...]