FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Línia que limita la part de superfície terrestre visible des d'un punt. Va aparèixer una vela a l'horitzó. Part de superfície terrestre limitada per aquesta línia. Un horitzó dilatat. L'horitzó dels coneixements humans s'estén cada dia més. Obrir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extremitat toràcica dels ocells que, juntament amb una altra d'igual, els serveix generalment per a volar. Una gavina amb les ales esteses. Estendre, obrir, batre, les ales. Dormir amb el cap sota l'ala. en ales de Emportat per. Ànim, coratge. Agafar ales. Donar ales a algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'obrir o d'obrir-se; l'efecte. L'obertura d'una caixa. L'obertura d'un canal de comunicació. L'obertura d'un testament. L'obertura d'una sessió. Sessió d'obertura. L'obertura del diafragma. obertura de la caça Començament del temps en què la caça [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de metall que, introduint-la en el forat d'un pany i fent-la girar, posa en moviment el mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar. La clau de casa. La clau de l'armari, del calaix. Ficar la clau al pany. Treure la clau del pany. Girar la clau. Tancar amb clau, sota clau [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
? Ves a obrir, que demanen. Manifestar que hom vol parlar amb algú. Per qui demana? Algú, expressar, a algú altre, que espera d'ell (alguna cosa). Déu ens demana que socorreguem els nostres semblants. Ell em demana més del que puc fer. Demanar a una terra més del que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, de dos batents. Una porta de fusta de roure. Una porta de ferro, de bronze. Una porta articulada o plegable, de plafons, enrotllable. Sentir una porta que bat. Trucar, picar, a la porta. Tancar, obrir, una porta. Empeny, pitja, la porta i entra. El diner obre totes les portes. Quan una porta es tanca [...]
Les oracions passives pronominals són un tipus de passiva que es construeix amb el pronom es i el verb en tercera persona. En aquestes oracions, el verb concorda amb el sintagma nominal que l'acompanya. Per exemple:
Es fan fotocòpies en color.
Es poden obrir les finestres.
No es necessiten tantes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fa gaires tortes. Hi ha un camí que fa drecera. Un camí planer. Un camí rost, tirós. Un camí abandonat, debolit. Prendre un camí. Girar de camí. Prendre un camí per altre, errar-se de camí. Anar fora de camí, sense camí. Fer, obrir, un camí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
manera. amb prou feines [o amb prou feina] Difícilment, a penes. Tenia tanta son que amb prou feines podia obrir els ulls. amb prou feines [o amb prou feina] Pel cap alt, escassament. Amb prou feines arribarem a ésser vint. anar per feina Fer el que cal sense entretenir-se en altres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mirar-hi prim. pam a pam Lentament, amb dificultat, vencent una resistència. un pam d'orelles Expressió emprada per a ponderar l'atenció. Estar amb un pam d'orelles. un pam d'ulls Expressió emprada per a ponderar la vigilància. Obrir un pam d'ulls. un pam de boca Expressió [...]
