FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de mamífers de l'ordre dels perissodàctils, herbívors, d'aspecte pesant, amb el cap acabat en una petita trompa, que habiten una petita part de l'Àsia meridional i el centre i el sud d'Amèrica. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall preciós de transició, de color d'argent, dúctil, mal·leable, molt pesant, difícilment fusible i resistent a la major part d'agents químics (símbol, Pt; nombre atòmic, 78; pes atòmic, 195,09). Contacte del ruptor d'un motor d'encesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall radioactiu de la família dels actínids, dur, pesant, d'un blanc de níquel, mescla natural dels isòtops 238, 235 i 234, el primer dels quals pot ésser convertit en plutoni i el segon és emprat com a font d'energia atòmica (símbol, U; nombre atòmic, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als bovins, especialment als bous, a les vaques i als vedells. Bestiar boví. Grup de mamífers de la família dels bòvids integrada per individus de grans dimensions i de cos massís i pesant, utilitzats des de temps remots com a animals domèstics, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cordill que porta lligat en un dels extrems un tros de plom o d'un altre objecte pesant i que, suspès per l'altre extrem, serveix per a indicar la direcció vertical d'algun element, especialment de construcció. Conjunt de les peces de material pesant que hom fixa en un ormeig que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de tendir a moure alguna cosa devers el punt d'on procedeix l'esforç. Acció de tirar alguna cosa, especialment un vehicle, sobre un pla, una via, etc. Tracció animal, elèctrica. tracció doble Tracció d'un ferrocarril molt pesant, feta per mitjà de dues [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre del gènere Diospyros, de la família de les ebenàcies, del qual s'obté fusta. Fusta del banús, de color fosc, dura i pesant, inatacable pels insectes i de textura compacta, molt estimada en ebenisteria. banús negre Banús originari de l'Àsia sud-oriental [...]
