Resultats de la cerca bàsica: 592
|
131.
Plural de noms acabats en vocal tònica: 'sofans' o 'sofàs'?, 'bisturins' o 'bisturís'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La majoria de noms i adjectius acabats en vocal tònica fan el plural amb la terminació -ns. Per exemple:
acordió, acordions; ble, blens; carbó, carbons; israelià, israelians; palestí, palestins; republicà, republicans; roí, roïns.
En canvi, alguns neologismes acabats en vocal tònica fan el [...]
|
|
132.
Sigles. Apostrofació. Pronunciació combinada
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
L'apostrofació davant de les sigles que pronunciem combinant el lletrejament amb la pronunciació
sil·làbica segueix el criteri de les lletrejades, ja que ens basem en el contacte de l'article o la pre-
posició amb el nom de la lletra inicial.
el PCUS el pe-cus
l'MPOC l'ema-poc
la BDOL la [...]
|
|
133.
Sigles. Apostrofació. Pronunciació desplegada
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Quan pronunciem una sigla desplegant-la hem d'apostrofar o no considerant el desplegament, i no
la grafia de la sigla.
la LECr la Llei d'enjudiciament criminal
el FCB el Futbol Club Barcelona
d'OC d'Òmnium Cultural [...]
|
|
134.
Sigles. Apostrofació. Pronunciació lletrejada
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunci-
ar-les, tenint en compte que l'accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de
la darrera lletra. A partir d'això, se segueixen les regles generals d'apostrofació.
Davant [...]
|
|
135.
Sigles. Apostrofació. Pronunciació sil·làbica
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Davant de les sigles que es pronuncien com a mots, anomenades acrònims, s'apostrofen els articles
el i la, i la preposició de, d'acord amb les regles generals d'apostrofació.
l'ICEC (masculí)
el PIB
l'ONU (femení)
l'EFTA (femení)
l'UCI (femení)
la IATA
la UOC
la UFEC
la NASA
d'USO
de [...]
|
|
136.
Sigles. Pronunciació. Pronunciació combinada
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En alguns casos es combina el lletrejament amb la pronunciació sil·làbica.
DGAIA de-gaia
CD-ROM ce-de-rom
XTEC ics-tec
ETSEQ et-se-cu
Una variant d'aquest sistema de lectura és pronunciar una vocal de suport entre dues consonants i
llegir la resta sil·làbicament.
MNAC me-nac
FNEC fe-nec
C [...]
|
|
137.
Sigles. Pronunciació. Pronunciació desplegada
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Hi ha sigles que s'utilitzen en la llengua escrita, però que no solen llegir-se com a sigles, sinó que
es verbalitzen fent servir la denominació de la qual deriven. Es tracta, generalment, de sigles de dues
lletres o de sigles que no es poden llegir com a mot i que resulta llarg o complicat [...]
|
|
138.
Sigles. Pronunciació. Pronunciació lletrejada
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles que es llegeixen lletra a lletra mantenen sense neutralitzar la vocal tònica del nom de cada
lletra, però tenen un accent més fort sobre el nom de l'última.
NBA ena-be-a
UPC u-pe-ce
IBM i-be-ema
Aquestes sigles s'han de llegir fent servir el nom català de les lletres [...]
|
|
139.
Sigles. Pronunciació. Pronunciació sil·làbica
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
capítol «Sigles», els acrònims es poden accentuar per assegu-
rar-ne una pronunciació diferent i, en conseqüència, també és possible que un acrònim sigui esdrúixol.
Els acrònims s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
PSOE [ps]
ICE [s]
ZEPA [z]
GEO [?]
Cal tenir en compte que les [...]
|
|
140.
Sigles. Traducció. Noms comuns
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles usades com a noms comuns i que no siguin marques registrades, ens ofereixen la possi-
bilitat d'adaptar-les al català si la llengua originària de formació no és aquesta. Llavors, la traducció
del concepte i de la sigla és competència dels terminòlegs.
sida síndrome d [...]
|
