FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que gaudeix d'un privilegi, d'un avantatge, de superioritat. Les classes privilegiades. Excepcional 2 . Una intel·ligència privilegiada. A l'Antic Règim, que gaudia de prerrogatives o d'exempcions tributàries. Gaudí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut d'excloure. Que exclou tota altra persona o cosa. Privilegi exclusiu. Privilegi en virtut del qual una persona o corporació pot fer alguna cosa prohibida als altres. Aquesta emissora té l'exclusiva de la retransmissió del partit. en exclusiva En situació [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privilegi, gràcia, exempció, de què frueix un cos polític, una autoritat, una persona. Les prerrogatives de la corona. Facultat important o privativa d'alguns dels poders estatals, quant a llur exercici o relació amb els altres poders. [...]