Quan el pronom relatiu té un valor temporal, pot adoptar diverses formes: que, en què, en el qual i quan. La possibilitat de fer servir una forma o una altra dependrà del tipus d'antecedent del relatiu o bé del tipus d'oració de relatiu, si és explicativa o especificativa.
1. Relatiu que, en què [...]
En general, el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), quan fa la funció de complement directe, no va introduït per la preposició a. Ara bé, de vegades, hi pot haver ambigüitat amb el subjecte, i per evitar-la el pronom es pot introduir amb la preposició a. Per exemple:
No ho va [...]
Malgrat que, oralment, en els registres col·loquials s'usa l'article neutre lo, en els registres formals cal evitar aquesta forma i usar altres construccions.
Un dels casos en què se sol trobar l'article neutre en registres col·loquials és acompanyant el relatiu que. Per exemple: Lo que et volia [...]
De vegades l'antecedent d'una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Quan passa això, la frase de relatiu sempre és explicativa (no restrictiva), i, per tant, se separa de l'oració precedent amb una coma. Per exemple:
Ha vingut la seva mare, la qual cosa l'ha sorprès molt (el pronom [...]
En català, de vegades trobem construccions formades per un pronom relatiu seguit d'un infinitiu, sobretot quan el subjecte implícit de la subordinada coincideix semànticament amb el de l'oració principal. Per exemple:
Busca un lloc on viure.
Teoria en què basar els fets.
No hi ha res de què [...]
Alteració del reflex pupil·lar caracteritzada per una contracció menor de les dues pupil·les quan l'ull afectat rep un estímul lluminós, que es produeix per una neuropatia òptica retrobulbar. [...]
