FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar la llengua (per alguna cosa). El gos li llepava la mà. Llepar un plat. llepar-se els dits [o llepar-se'n els dits] Trobar molt gustosa, molt bona, una cosa. Si és bo? Te'n lleparàs els dits. llepar-se'n els bigotis Trobar-hi molt gust. Passar fregant. Les flames [...]
v tr 1 lamer, chupar. 2 fig [passar fregant] lamer, rozar, acariciar. De tant en tant una ona li llepava els peus, de vez en cuando una ola le lamía los pies. 3 fig [tacar] rozar, dejar rastro (o señal) en. 4 fig [endur-se quelcom en un repartiment] corresponder intr, tocar intr, llevarse pron. 5 f [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de llepar; l'efecte. Senyal que fa el fregadís, el contacte, d'una cosa que deixa. Capa de pintura que es dona per a tapar una taca, un clap, etc. [...]
El verb castellà pringar es fa servir col·loquialment en sentit figurat per dir que algú té una experiència negativa, especialment perquè li toca treballar més que els altres. En català per indicar aquest sentit habitualment es fan servir les expressions llepar, haver begut oli, tocar el rebre [...]