FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caminar endarrere. Va fer que la mula reculés un parell de metres. Tornar endarrere. El carrer no tenia sortida i van haver de recular. Cedir en l'acció, en els propòsits. Mentre disposi de diners, no recularé pas en el meu projecte. Retardar, portar a una època [...]
v intr 1 [caminar enrere] recular, cejar. 2 [tornar enrere] retroceder. 3 fig [desistir] echarse atrás, rajarse pron. v tr 4 [retardar] retrasar, aplazar, diferir. Vam haver de recular-ne la data, tuvimos que retrasar la fecha. 5 [a una època més allunyada] hacer retroceder, alejar. Cal recular [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. desfer camí retrogradaro retrocedir anar cul arrere caminar a recules perdre terreny(en sentit propi i fig.) cranquejar rebordonir(Alc.), cessar de fer el seu curs normal i recular a un estat menys avançat. A l'abril, de vegades, el temps rebordoneix. refluiro regolfar(un líquid) fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de recular; l'efecte. reculada de la llet Fet de disminuir o de desaparèixer la llet d'una dona que alleta. Relleu estructural format pel retrocés d'una cinglera calcària en forma d'amfiteatre a la capçalera d'un curs d'aigua superficial d'un carst. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrambar (una cosa) per la part posterior. Varen acular el carro contra el marge. Posar en situació de no poder recular més. L'havien aculat de manera que la fugida era impossible. Entossudir-se a no accedir a un desig o una pretensió, negar-se a tot arranjament. L'hereu s'aculava a [...]