FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molla que, en recobrar, en virtut de la seva força elàstica, la forma primitiva, serveix per a donar impulsió a alguna cosa. Allò que dona impulsió a alguna cosa, que incita a actuar. Mitjà de què hom es val per a aconseguir un fi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que retorna o fa recobrar els sentits. Que estimula l'activitat cardíaca augmentant l'afluència de sang al cervell en els casos de lipotímia. Medicament retornador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer quiti d'una obligació pecuniària. Em va prometre que em quitaria de tots els meus deutes. Esdevenir quiti. Endeutat i sense esperança de quitar-se. Rescabalar, pagar prou per a compensar una despesa feta. Desempenyorar o recobrar (una cosa empenyorada) pagant la quantitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
confabulat amb els de Castella. Es confabulaven contra mi. S'han confabulat per fer-lo destituir del càrrec. Els interessos dels altres estats es confabulen a no deixar-nos recobrar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Restituir, tornar, (alguna cosa). Li has de retornar els diners abans de 30 dies. Retornar l'ànim, els esperits, a algú. Fer recobrar els sentits (a algú). Ha tingut una basca, que no el podíem retornar amb res. Una olor capaç de retornar un mort. Aquesta olor retorna [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de l'organisme lliure de malalties, que exerceix normalment totes les seves funcions. Tenir salut. No tenir salut. Estar faltat de salut. No gastar salut. Perdre la salut. Recobrar la salut. Conservar la salut. Tenir cura de la salut. Gastar-se, fer-se malbé, la salut. Bo per a la salut [...]