difamatori. adj. En la llengua parlada hom l'usa sovint com a sinònim d'envilidor, degradant. És una incorrecció que cal evitar. No és una acció el que denigra, sinó una persona que «ennegreix» moralment aquell de qui ella parla. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

la mà tractar (o parlar) a Déu de tu, ésser excessivament franc. no tenir pèls a la llengua, ésser molt franc en el parlar. Cp. ingenu Ant. Dissimulat. Hipòcrita. Astuciós. 3 De franc: Irremunerat. Gratuït. Gratis. Gratuïtament. Graciosament. A la fi, li ho donà graciosament. Debades(usat en [...]

1. tòxic venenífer, que porta metzina. metzinós tuixegós(ant.) virulento virós, molt verinós. mefític, dit d'una exhalació, gas, vapor, olor, etc. deleteri. Gasos deleteris. venenífic, que produeix metzina. verinut, que té verí. 2 Fig. Que conté mala voluntat. viperí. Una llengua [...]

. bravata(per a fer ostentació de bravesa, esp. en to amenaçador) vent de boca, paraules vanes. brou de llengua, paraules i no fets. barbolla xerrameca estirabot(->) exabrupte, paraula dita bruscament, sense reflexió, sense preàmbul. paraulada, paraula desplaent, ofensiva. morrada, paraules grolleres [...]

1 interpretador, que interpreta alguna cosa. 2 Esp. Persona que serveix de traductor entre dues altres de llengua diferent. torsimany dragoman, intèrpret oficial en certs països orientals. Mot d'origen àrab. portaveu. L'alcalde es va fer portaveu dels desigs de la població. 3 actor [...]

1 corrosiu(->) 2 Fig. (Dit esp. del parlar) acerb incisiu picant(fig.) coent(fig.). Una paraula coent. càustic punxant acre virulent tallant sarcàstic sardònic, en la frase riure sardònic, gest de la cara que expressa el sarcasme. acerat, es diu d'una llengua mordaç [...]

1 El qui llegeix en veu alta per als altres. anagnosta, esclau que, en l'antiguitat, llegia en veu alta. 2 El qui llegeix pel seu compte. llegidor Cp. desxifrador: el qui llegeix un escrit xifrat o allò que està escrit en una llengua desconeguda. 3 professor. Manuel Franquesa i [...]

ver correcte just fidel. Una còpia fidel. estricte precís escrupolós minuciós puntual regular rigorós, extremament exacte. conforme literal anar com un trabuquet, ésser exacta, una cosa. El meu rellotge va com un trabuquet. (Exacte és usat sovint, en la llengua parlada, en el sentit d'idèntic [...]

. Persones de qualitat. hegemonia, supremacia que un estat, un poble o una llengua exerceix sobre els seus veïns o els seus confederats. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

nostrats. Fruita nostrada. Vernacleo vernacular, dit esp. de la llengua. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]