punt de caure, gairebé queia. venir d'un fil (o d'un pèl) que(+ subjuntiu). Va venir d'un fil que no ens mulléssim. anar (o venir) de prim. A la dama li vingué molt de prim que no li agafés un baticor. El verb cuidar expressa la idea de estar a punt de. He caigut i he cuidat rompre'm el braç. Cp [...]

veure. veure-ho venir veure-ho de lluny prevenir calcular(fig.). Ell no havia calculat les conseqüències del seu acte. Cp. pressentir, presumir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

f. fretura, mancança del necessari. Passar fretura. Venir a fretura. menester(m.), allò que hom necessita. Cp. misèria, pobresa, mancança, escassetat, destret, cuita Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 mirar de. Mira de venir demà. veure de. Vegeu de no espantar-lo. fer per. He fet per venir d'hora, però no he pogut. esforçar-se per jurcar malavejar provar de cercar de 2 proporcionar. Li he proporcionat una bona cuinera. obtenir. Li va obtenir una bona col·locació. arbitrar. Arbitrar [...]

1 adj. esdevenidor. Les generacions esdevenidores. venidor. Els temps venidors. a venir. Els llibres protocanònics de la Bíblia no parlen mai d'una vida a venir. Ant. Pretèrit. Passat. 2 m. Allò que serà. avenir esdevenidor benavenir, prosperitat futura. Pregar pel benavenir d'algú. demà [...]

1 galgat. Venir galgat, ésser paral·lel (galga = línia paral·lela). 2 Cp. equidistant, corresponent, comparable Ant. Oblic. Esbiaixat. Desgalgat. 3 Posar paral·leles dues coses: Galgar. Estar situat paral·lelament: Flanquejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

ràpid. volant de pressa com un llamp de llampadao llampant(adv.) a passos de gegant corrents en un salto en quatre salts(amb els verbs anar, venir, etc.) d'una revolada, amb un moviment ràpid i violent. com una taca d'oli, es diu d'una notícia, etc. com una reguera de pólvora, íd. ras, en la [...]

botiga. resultar, íd. A quant et resulta l'oli que fas venir de l'Aragó? venir. Això ve a euro la lliura. importar. El viatge importa mil euros. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desplaure(->) repugnar venir a repel(de fer una cosa) disgustar no fer cap gràcia(una cosa) no fer gens de goig(una cosa a algú) caure-li (a algú) una cosa a sobre Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

procedir dimanar venir de néixer originar-se tenir el seu origen en derivar. D'aquí deriven tots els seus maldecaps. sortir. De l'ambició n'han sortit moltes guerres. emanar. Tot bé emana de Déu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]