amb les llàgrimes als ulls emplorallat plorallós llagrimós, dit dels ulls. espurnejant, íd. enllorat, en la frase ulls enllorats. flèbil, com de plor. Una veu flèbil. planyívol. Amb veu planyívola. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(dolor) 3 (Parlant de la veu, d'un to, del so) sobreagut alt estrident escardalenc, es diu de la veu alta i prima. xeremell, es diu de la veu d'espinguet. prim. Una veu prima. agre. Un so agre. Un crit agre. 4 (Parlant de l'esperit, de la intel·ligència, de l'estil) penetrant subtil Ant. Esmús [...]

Tapat de nas. nasal. Parlar amb veu nasal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

verbalment vocalment de viva veu de paraula de boca Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Persona que hi veu. Ant. Cec. Invident. 2 profeta. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, en la frase córrer la brama, córrer la notícia. veu, en la frase córrer la veu. clarícies, notícies. Cp. la frase corren bons (o mals) aires, corren bones (o males) notícies. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Que dona un so (≠ sorollós) sonable sonant ressonant sonorós estentori, es diu d'una veu molt sonora. vibrant. Amb veu vibrant. arpat, sonor com una arpa. metàl·lic, dit d'un so que sembla fet amb un objecte de metall. argentí. Una veu argentina. melodióso canor musical harmoniós [...]

1 marca. 2 segell. 3 so. metallo color, timbre de la veu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 El qui llegeix en veu alta per als altres. anagnosta, esclau que, en l'antiguitat, llegia en veu alta. 2 El qui llegeix pel seu compte. llegidor Cp. desxifrador: el qui llegeix un escrit xifrat o allò que està escrit en una llengua desconeguda. 3 professor. Manuel Franquesa i [...]

particel·la, part d'una partitura corresponent a una sola veu o a un sol instrument. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]