molsa, mollao carn, polpa d'una fruita. moll(dels ossos; també de l'ametlla, de la nou, etc.) tou(del dit, de l'orella) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 tou(->) esponjós fluix fofo flàccid fungós, bla com un bolet. estopós o estopenc, bla com l'estopa; que cedeix fàcilment a la pressió. blanenc, un xic bla. flonjo mòrbid, d'una blanor delicada i suau (es diu esp. de les carns d'una persona). moll. Es deixava formar com si fos cera [...]

1 sòlid (per oposició a fluid) espès dens compacte consistent Ant. Fluid. Moll. Bla. 2 real material físic(per oposició a abstracte) efectiu positiu tangible Ant. Abstracte. Irreal. Ideal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

compacient dolençós pietós piadós bla(fig.) misericordiós humà humanitari tenir el cor moll(o bla), ésser molt compassiu. Ant. Desapiadat. Despietat. Impietós. Tenir el cor dur (o de pedra). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

dipòsit(->). Els dipòsits del moll. docs, conjunt de magatzems. gabella(ant.), lloc públic on hom emmagatzemava la sal. almodí, establiment medieval per a dipòsit de gra i altres mercaderies. Cp. arsenal Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Que plora sovint. ploraire ploramiques, que plora per no res. somicaire tenir-les somes(s'entén les llàgrimes. Alc.) ésser moll d'ulls, ésser ploraner. grémola(adj.), que té per costum fer la grémola. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Ant. Callat. Taciturn. Eixut. Escàs de paraules. 2 Inclinat a xerrar les coses d'altri. bocamollo moll de boca bec moll fluix de llengua indiscret reportadoro reporterCp. novatxer o portanoves delator espieta acuseta trompeto trompeta, persona que tot ho xerra. no saber tenir res al ventrell (o [...]

1 terraplè escullera(al mar) trencaonadeso trencaones moll, dic d'obra a la vora d'un riu navegable o del mar, que serveix de desembarcador. presa, dic fet a través d'un corrent d'aigua per desviar-la o contenir-la. resclosa, íd. estacada, obra feta amb estaques, en un riu o canal, per deturar [...]

'agombolar ésser un àngel ésser un babau, ésser dòcil quan hom no hauria d'ésser-ne. bocafresc, bocamollo bla (o moll) de boca, es diu d'un cavall, mul, etc., que és dòcil al fre. mariner, es diu d'una embarcació dòcil a la maniobra. És una barca molt marinera. Ant. Díscol. Rebec. Manuel Franquesa i [...]

cosa (oposat a extrínsec). intestí(adj.), interior, esp. en un cos social, civil, domèstic. Discòrdies intestines. 2 m. L'espai comprès entre els límits d'un cos. entranyes(fig.). Les entranyes de la terra. clos si(m.), part interna d'una cosa. recinte moll(fig.). Entrar al moll de la qüestió. 3 [...]