1 destrossar tarar afollar gastar. S'ha gastat la salut. arrossinar desgraciar, espatllar per a sempre, físicament o moralment. rebentar. Va rebentar la seva salut en un parell de mesos. fer malbé malmenar desballestar esdernegar esbordellar crebantaro escrebantar deteriorar malmetre desmarxar [...]

1 contrariejar oposar-se fer l'arquet(a algú) posar la proa(a algú), esforçar-se que no reïxi. rebentar(algú) (fig.) fer la contra portar la contra fer la guitza(fam.) 2 vexar enutjar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 desplaure afectar desplaentment enfadar. En el llenguatge parlat se sol usar com si fos intr. (em va fer enfadar). V. el que hem dit sota enrabiar, cas semblant a aquest. enfellonir irritar(->) cremar enfuriaro enfurir enfurismar empipar empixonar rebentar, enutjar fortament. disgustar [...]

(≠ malversar) malbaratar balafiar dilapidar despecegar rebentar. En poc temps ha rebentat la seva hisenda. dissipar. Ha dissipat tot el seu patrimoni. esbutxacar polir-se els diners, esp. d'altri. estirar més el braç que la màniga tirar la casa per la finestra, fer despeses molt grosses. Cp [...]

. de retenir-se. Esclatar. Rebentar el bot. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 espatllar(->) malmetre(->) inutilitzar malejar, fer perdre o minvar la bonesa d'algú o d'alguna cosa. corrompre. Corrompre el gust del públic. gavanyar malbarataro dur a malbarat, fer malbé la hisenda. rebentar(fig.) pedrejar, fer malbé, esp. la salut. crebantaro escrebantar [...]

! estarrufat envanit fregar-se les mans(de l'èxit d'un negoci, etc.) caure-li (a algú) la baba no cabre a la seva pell no veure-hi de cap ull estar boig de content rebentar de satisfacció més content que un gínjol anar cuadretAnt. Anar-se'n amb la cua entre les cames. més content que un gos amb un os fer [...]

quasi sempre fatigar. lassar. L'home que puja a l'alta i rosta muntanya es lassa (Llull, citat per Alc.). extenuar capolar(fig.) baldar(fig.) rendir. Estic rendit: he caminat tot el dia. ujar. Em vaig ujar de córrer. cruixir, fatigar extremament el cos. aixafar(fig.) rebentar(fig. hiperb [...]

. torturar(hiperb.) turmentar(hiperb.) atipar(fig.) fotre(vulg.). Això m'ho ha dit per fotre'm. xeringar(fig. fam.), fastiguejar o molestar en extrem. rebentar(fig.). Em rebenta haver de fer això. xinxollar, molestar algú amb demandes insistents. fer escudella(una cosa o una persona) no deixar viure [...]

rompien contra les roques. escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra. colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat. esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda. rebentar(intr.) esclatar. Tant [...]