1 existir. 2 Continuar essent vàlid. continuar(intr.) persistir conservar-se duraro perdurar romandre restar en peuo simpl. restar(dit especialment d'una dificultat) mantenir-se. Mantenir-se vàlida una llei. sobreviure. Aquest vell costum ha sobreviscut. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

aombrat. Restar aombrat d'un llamp. encegar. Ant. Desenlluernat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 ajornar. detardar allunyar donar allargs (o allargues) atardar. Atarden molt la vinguda a Barcelona. sobreseure, aturar la resolució o l'execució d'una cosa. 2 (retardar-sepron.) restar en retard endarrerir-se, retardar-se en els pagaments. entrigar-se reressagar-seo ressagar-se, restar [...]

1 Que guarda silenci, dit d'una persona. callat. callantívol mut taciturn 2 Restar silenciós: Restar sense piular. Ant. Xerraire. 3 Sense sorolls o sons. sord, que no fa soroll o que té un so apagat. Una veu sorda. Una llima sorda. quiet. Si l'hora era quieta, els sentia ja de lluny. Ant [...]

1 restar. 2 acordar, calmar-se. 3 Quedar bé: Fer bon paper. 4 Quedar malament: Fer mal paper. Quedar com un porc(vulg.) 5 (quedar-sepron.) retenir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 treure. detreure disminuir restar(tr.) esgarrapar(fam.). A veure si li puc esgarrapar vint euros. 2 robar, apoderar-se de. 3 (sostreure'so sostraure'spron.) inhibir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desenganyat. Estava tan desenganyat que ja no creia ningú. desil·lusionat quedar-se a l'escapça anar-se'n amb la cua entre cames restar amb un pam de nas rebre una dutxa freda desencantat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. vèncer. 2 v. intr. Ésser de més d'allò que cal. sobreabundaro superabundar redundar, sobreeixir dels seus límits per excés d'abundància. ésser de més Ant. Escassejar. 3 restar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 canviar. 2 (immutar-sepron.). Sentir una commoció que es manifesta en el semblant, en el posat, etc. torbar-se alterar-se contorbar-se commoure's desconcertar-se emocionar-se traspostar-se empal·lidir Ant. Prendre-s'ho a la fresca. Restar impertèrrit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

creu(ant.), peça de moneda. És un mot que només s'usa en certes frases: No tenir una creu. Restar sense una creu. Ésser molt amic de santa creu, ésser molt avar. diner, xavalla. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]