petrificar(fig.) o deixar de pedra caure (una cosa) com una bomba. La notícia va caure com una bomba. consternar desconcertar esbalair fer caure de cul(fig. i fam.) 4 (sorprendre'spron.) restar de pedra restar atònit quedar-se verd, sorprendre's desagradablement. restar mort(fig.), [...]

(≠ mutisme). El primer es refereix a la manca congènita o adquirida de la paraula. Una mudesa de naixença. Mutisme, en canvi, al fet de restar callat, de no dir res. En aquella ocasió servà el més absolut mutisme (Cp. Silenci). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Acció d'inscriure. apuntament anotació matriculació enregistramento registrament allistament empadronamento fogatjament enrolament assentament 2 Mots escrits o gravats sobre un material sòlid i destinats a restar. epígraf, inscripció d'un edifici. epitafi, inscripció sepulcral. placa rètol [...]

resolució. durar perdurar enseguir-se, allò que s'ha fet en una ocasió determinada continuar fent-se en endavant sempre que sigui ocasió de fer-se. restar. Es van barallar, però van restar amics. entaular-se el vent, persistir el vent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

senyal marca costura, cicatriu lletja deixada per una nafra mal curada. sec. De l'accident només li va restar un sec a la galta. ganyada, cicatriu a la cara. estigma, marca indeleble feta amb un ferro roent com a pena infamant o com a signe d'esclavatge. També es diu de les cicatrius en el cos [...]

2 acudir. 3 Estar d'acord. coincidir concordar reconèixer restar en restar d'acord admetre(->) 4 v. tr. Concloure un acord amb algú sobre un punt concret. acordar(->) estipular Ant. Desconvenir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

1 Contemplar amb admiració. extasiar-se encantar-se ullprendre's meravellar-se quedar atònit esbalair-se estar fascinat mirar bocabadat quedar bocabadat caure-li (a algú) la bava enfavar-se embadalir-se, restar amb l'ànim suspès en la contemplació d'alguna cosa. posar (una persona) sobre el [...]

avenir(d'una cosa) no cabre (una cosa) a la barretina fer-se creus admirar-se. Ens admirem de no veure'l aquí. quedar parat restar de pedra caure de cul(fam.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

'anar curt, ja em pagareu un altre dia. restar, en frases com resta saber qui ha estat. ésser absent fer campana, faltar a l'escola. fer safrà, íd. fer llobada, faltar en una reunió on hom té el costum d'anar. fer el salt, faltar a la cita donada. 2 Fer actes contraris a alguna cosa, a una llei [...]

1 v. tr. ésser deutor de(s'usa esp. en sentit moral). Us soc deutor d'una resposta. Li era deutor de molts favors. quedar a deure, deure una part del deute original, després de pagar-ne una part. endarreriar-se, restar en retard en els pagaments. ésser efecte ésser atribuïble gràcies a [...]