1 esbombar. Esbombar un secret, una nova. esbombolar, íd. escampar, íd. propalar propagar disseminar, divulgar idees, errors. difondre(una notícia, un llibre, etc.) espargir(fig.). Espargir la veu, un rumor, una notícia. esquellotaro esquellotejar, divulgar una nova, com si fos a so d [...]

1 complimentar, saludar una persona de categoria. entresaludar-se, saludar-se mútuament. Cp. estrènyer la mà (fig.). Ant. Sense dir ni ase ni bèstia. Negar la cara (a algú). Girar la cara (a algú). Falsar la cara (a algú). Falsejar la vista (a algú): fer com qui no el veu. 2 alegrar-se. 3 [...]

1 Que guarda silenci, dit d'una persona. callat. callantívol mut taciturn 2 Restar silenciós: Restar sense piular. Ant. Xerraire. 3 Sense sorolls o sons. sord, que no fa soroll o que té un so apagat. Una veu sorda. Una llima sorda. quiet. Si l'hora era quieta, els sentia ja de lluny. Ant [...]

1 adj. Que no tiba; que no estreny fort. lax, que no té la tensió adequada. També és usat en sentit fig. 2 Sense fortalesa. som, en la frase tenir un son (o un dormir) som. (Alc.) lànguid. Una veu lànguida. flac feble(->) flasc(de caràcter) remís, íd. 3 Ésser fluix: Fluixejar. Esdevenir [...]

encantament. L'encantament que li produïa la seva veu meravellosa. meravellament(Alc.) fascinació èxtasi. L'èxtasi l'envaïa cada vegada que la veia de prop. estupefacció, admiració que voreja l'estupor. estupor, immobilitat causada per una gran admiració. esbalaïment atoniment embadaliment [...]

1 (d'un animal o una persona) genitura procreació gènesi, esp. en sentit fig.: La gènesi d'una teoria. engendrament reproducció 2 producció. 3 Els qui, descendint d'algú, n'estan igualment allunyats. gènera. Les tradicions passen de gènera en gènera, sovint de viva veu. 4 Els qui viuen en [...]

inducció abelliment. Induir a pecar amb paraules, esguards i altres abelliments. excitacióo excitament. Excitació a combatre. atabuixo atabuixada, acció d'incitar amb la veu o d'altra manera una persona perquè acceleri l'execució d'una cosa. invitació sol·licitació inspiració(fig.) enardiment [...]

. abrinat, alt i prim. espigat, es diu esp. d'un noi o una noia. agegantat, d'estatura excessivament gran (dit sobretot d'una persona). esvelt, alt amb relació al seu gruix. ésser una pallanga (o un pallard, o un gànguil), dit d'una persona alta i malairosa. Ant. Baix. Jussà. 2 (Parlant de la veu [...]

reelegir votar, elegir algú per votació. aclamar, elegir per aclamació. optar, elegir entre diferents coses quan hom es veu obligat a fer-ho. Optà per allò que li semblà un mal menor. estimar-se més(una cosa que una altra). S'estimà més morir abans que trair el seu poble. Cp. preferir, adoptar [...]

1 v. intr. ressonar dringaro dindar picarolejaro cascavellejar cornar, sonar, el corn. redoblar(el tambor, etc.) espingaro espignar, sonar amb veu d'espinguet, com un clarí. parlar castellà(fam.), fer so d'esquerdat, un atuell de terrissa (Alc.). Sonar és diferent de fer soroll (->), de la [...]