FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 boscà, bosquetào bosquerol, que es cria espontàniament als boscos. Flors boscanes. garriguenc, íd. campestreo camperol. Flors camperoles. bordo bordís, es diu d'un arbre que no ha estat cultivat ni empeltat, com els silvestres. assilvestrat, es diu d'una planta que procedeix d'una llavor de [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 confusió desconcert caos desori, estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d'entendre's. torb(fig.), desori. esgavell desgavello desgavellament malendreç(de coses) poti-poti(fam.) samfaina(fig. i fam.) safareig, desordre de crits i soroll desordenat. Quin safareig que hi ha aquí [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció de dirigir. guiatge conducció(d'una empresa, de l'Estat, d'un exèrcit, etc.) govern timó(fig.) regnes(f. pl. fig.) fèrula, en la frase estar sota la fèrula d'algú, sota la direcció severa d'algú. regiment pòndol, regiment de la casa. Ella sola portava el pòndol de la casa. maneig. Dur [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (físicament) defallit, extremament abatut per falta d'aliment. aixafat fotut(vulg.) o fumut. La caminada m'ha deixat ben fotuda. pansit neulit(fig.) esquena-romput afinat esclafat, molt malmenat de salut, aixafat. enervat mig mort colltort desmarxat desanat, que està en un estat d'abatiment [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. adjuvant(tèc.), dit d'un ingredient que ajuda l'acció del medicament principal. coadjuvant 2 m. i f. (f. ajudanta) ajudador auxiliar. Ha estat un bon auxiliar. adjunt. El professor i els seus adjunts. assistent còmplice, el qui ajuda algú a cometre un delicte. acòlit(fig.) cooperador [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estat molt benvolent amb mi (o envers mi). falaguer, que atreu per les seves maneres agradoses i corteses. avinent, de bon avenir-se, de bon tracte. ésser tot mel cordial. Un home cordial, afectuós, de cor. cortès sociable atent Ant. Malamorós o malagradós. Adust. Brusc. Escrú. Manuel Franquesa i [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cosa del lloc on havia estat posat. treure del mig, apartar algú o alguna cosa que destorba. posar de banda remoure. Remoure un obstacle, un inconvenient. decantar. La vida mundana decanta de Déu. Cp. eliminar, excloure (->), proscriure allunyar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llengua. gazofilaci. Gazofilaci llatí. enciclopèdia, diccionari, generalment de gran envergadura, que exposa, sota forma d'articles monogràfics, l'estat actual dels coneixements o d'una especialitat. armorial, espècie de diccionari d'escuts i títols nobiliaris. Cp. repertori Manuel Franquesa i [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Alleujar-se. 2 v. tr. Fer pitjor, reduir a un estat pitjor. agreujar endanyaro endenyar(una nafra) exasperar(un mal) enverinar(fig.) encruelir(una nafra) exacerbar irritar(una ferida) agrir(fig.). Això ha vingut a agrir el problema, la qüestió. desmillorar espatllar [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. desfer camí retrogradaro retrocedir anar cul arrere caminar a recules perdre terreny(en sentit propi i fig.) cranquejar rebordonir(Alc.), cessar de fer el seu curs normal i recular a un estat menys avançat. A l'abril, de vegades, el temps rebordoneix. refluiro regolfar(un líquid) fer [...]
