consignatari, aquell a qui és consignada una cosa. El consignatari d'aquesta tramesa és el senyor X. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 apropiar. 2 (ensenyorir-se pron.) fer-se senyor (o amo) (d'una cosa) plantar la bandera(en un lloc) Cp. subjugar, asservir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 lliure autònom, que es governa per les pròpies lleis. emancipat franc ésser senyor dels propis destins ésser el senyor de si mateix fer (o obrar) del seu cap, obrar independentment d'una autoritat. nedar sense carbasses, valer-se per un mateix. anar sense caminadors no necessitar caminadors [...]

1 finestra. 2 (insecte) marieta de llum cuca de llum cuca llumera(Alc.) llumeneta cuca de sant Joan(Alc.) cuca de Nostre Senyor Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Es diu d'una persona que fa les coses amb mesura, que defuig tot excés. compassat tocat. És un senyor molt tocat. ponderat moderat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

alliberament. rescat remença, redempció personal. Pagès de remença, serf, a l'edat mitjana, que podia redimir-se pagant ell mateix una quantitat al seu senyor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(f. majordoma) clavario clauer, majordom d'una confraria, d'un gremi, etc. senescal, majordom d'un senyor medieval d'importància. prior, majordom d'una confraria. criat, capatàs. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

poder autoritat domini(->) imperi apoderament prevalença subjugació vassallatgeo vassallia(fig.) senyoria, domini del senyor. Usar de cruel senyoria. senyoriu, íd. ocupació(en temps de guerra) hegemonia supremacia Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

afabilitat agradositat complaença, voluntat de complaure algú. Voleu tenir la complaença de portar això al senyor Tal? gentilesa afecte atenció. Tingué l'atenció d'invitar-me. bonhomia, simplicitat amable. bondat cordialitat cortesia deferència condescendència Ant. Descortesia. Brusquedat [...]

possessoro posseïdor tinent, el qui té o posseeix una cosa. tenidor, íd. casatinent, el qui és propietari de la casa on habita i cap de família. terratinent, propietari de terres. amo(->) senyor hisendat, propietari de béns arrels. border, propietari d'una borda. mà(fig.). La casa [...]