1 agraciat. Té un caminar molt agraciat. xamós(de formes) gentil, ple de gràcia, de maneres delicades. airós, graciós en el caminar. airívol, íd. salat(en el gest, en les paraules) bufó, menut i graciós. 2 jocós divertit(->) faceciós Cp. agradable, plaent, bonic, bell [...]

lent. a pams. Anem a pams i escatim les coses bé. a poc a poc a poc a poquet pas a pas pam a pam a pleret a pas de tortuga a pas de bou xano-xanoo xino-xano(aplicat al caminar) xau-xau, a poc a poc. insensiblement, fet tan lentament que l'observador a penes se n'adona. progressivament [...]

1 adj. trescador trotador o trotaire tenir bona cama (o bona garra) 2 m. pl. Estri per als infants quan comencen a caminar. carrutxes pollera Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Allò que plau en les maneres d'una persona. sal(fig.) galania(esp. en el dir) gentilesa xamor, dit esp. d'una noia o d'un infant. esveltesa(de les formes) aire. Aquella noieta camina amb un aire! airositat, gràcia en el caminar. També en el parlar. elegància(del gest, del caminar) 2 [...]

1 caminar. 2 (Dit d'una màquina, d'un mecanisme) anar. El rellotge no va: deu estar espatllat. 3 (Dit d'un afer, etc.) rutllar. Si et llevessis d'hora, tot rutllaria millor. 4 anar-se'n. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 tremolar. oscil·lar titil·lar, dit esp. d'una llum. titubar, estar o caminar vacil·lant, com si hom anés a caure. palanquejar, íd. tentinejaro tastanejar, fer tentines o passos vacil·lants, com els d'un embriac. 2 Fig. hesitar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

grapades(fer, menjar, etc.) amb una esgarrapada a la desesperada a bots i empentes(fer, obrar) cames ajudeu-me(fugir, anar-se'n) ras, en la frase passar ras, passar molt de pressa. volant(anar, venir, passar, fer) a pas de frare convidat(anar, caminar) de presseta, un xic de pressa. 2 Amb [...]

1 revolt, viratge. sinuositat zig-zago ziga-zaga meandre(d'un riu) giravoltao giragonsa 2 Fer esses: Ésser sinuós. Giragonsaro giragonsejar(un camí, etc.). Giravoltar, íd. Anar de tort(una persona, per ex. un embriac). Tastanejar, caminar insegur, fent més o menys esses. Tentinejaro fer [...]

adj. cluc, es diu de l'ull o dels ulls tancats. Caminar a ulls clucs. clos envoltato envolt. Tot el parc era envolt per murs de dos metres d'alt. hermètic, perfectament tancat. reclús(persona) anxovato enxubat, es diu d'un lloc molt tancat, on l'aire no es pot renovar. Cp. aïllar Manuel [...]

caminar. camut garrut Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]